Can Martí de l'Estela
Piera
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Can Martí de l'Estela és una masia del segle XVI que va ser reformada a principi del segle XX amb la construcció d'un cos a la part frontal i un altre lateral.
És un edifici aïllat i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta composta a diversos vessants. S'hi accedeix per un portal d'arc escarser ceràmic, sobre el qual hi ha tres finestrals d'arc pla ceràmic, el central amb sortida a un balcó. Al costat del balcó hi ha una majòlica de la Mare de Déu de Montserrat. A la façana lateral s'hi adossa un cos annex, amb una gran portalada frontal d'arc carpanell ceràmic. La part superior està habilitada com a terrassa. El tractament exterior dels murs és de restes de morter de calç, que deixen veure el parament de maó a la façana i de pedra i tàpia als cossos posteriors. Davant de la façana posterior hi ha un pou circular de pedra. Tot el conjunt està envoltat de vegetació.
Història
Era una de les masies que formaven part del veïnat de l'Estela. En un pergamí de l'arxiu de Can Ferrer del Coll hi consta que l'any 1518 a Can Martí de l'Estela, Joan Orpí confessa al seu sogre Vicenç Mata, àlies Parellada, que ha cobrat el dot de la seva esposa Antònia. Després de la Guerra Civil hi van fer de masovers la família Duran, que venien d'una masia d'Olesa de Montserrat. Quan van marxar al cap de vint anys, va passar a ser una segona residència d'una família de Barcelona.
Bibliografia
AAVV. (2023). Els Ferrer del Coll: Terra i Arrels. La Torre de Claramunt: Centre d’Estudis Pierencs.
Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.
ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). El terme municipal de Piera. Capellades.
VILANOVA, J. “Ed.”(2005). Camins per la memòria.
