Can Marc de l’Estany
Fogars de la Selva
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Can Marc de l’Estany és una antiga masoveria de les terres de Can Gelmà situada sobre una petita elevació a l’Estany de Mas Mateu, entre Can Puiques i Cal Xebro. És de planta rectangular i consta d’un cos principal i dos cossos annexos als laterals. El cos principal consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Els cossos laterals són dependències de treball reutilitzades en l’actualitat per a altres usos. Adossat al cos de ponent, hi trobem la comuna, amb accés directe a la mesquita.
El parament és d’obra arrebossat i pintat de blanc. Destaca davant la casa l’antiga era, que ha estat cimentada. No sabem si a sota conserva els rajols originaris o els van treure. A la feixa inferior hi trobem el pou d’aigua. La casa està envoltada de vinya però no fan vi.
Els camps del davant eren un antic estany estacional que segons informació oral s’hi havia sembrat arròs.
Història
En el cadastre de 1862 consta que Marc Agustí és el propietari d’una peça de vuit quartans de secà, una vinya de tres quartans, una vinya de sis quartans, una quartera i onze quartans de bosc i un ruc per treballar. També tenien vaques de treball i una carreta i les terres que menaven arrendades del Mas Mateu de Tordera, les regaven amb una sínia accionada per una vaca (Jaume FUGAROLAS i Josep VILÀ, 2007, 339).
En el padró municipal de l’any 1889 consta Jaume Agustí i Plaja com a propietari; casat en segones núpcies amb Antònia Vidal i Comas, l’any 1860. També hi consten Francesc Agustí i Maria Romà, fill i jove respectivament, i la seva filla Francesca. Un altre document que ens confirma aquesta informació és el cens de l’any 1896.
El Marc Agustí del cadastre de 1862 és el pare del Jaume i qui dona nom al mas. La seva esposa i mare del Jaume era Julita Plaja.
L’any 1903, als 74 anys d’edat, mor en Jaume Agustí. Sabem que la primera esposa es deia Mariana Muner, amb qui havia tingut una filla de nom Carme. Ja hem vist que la segona esposa i ara vídua és Antònia Vidal, amb qui va tenir la Francesca de filla.
Al cens de l’any 1904 hi trobem Antònia Vidal, la vídua, Francesc Agustí i Maria Romà, amb els seus fills Francesca, Joaquim i Jaume, bessons. L’Antònia mor amb vuitanta-un anys el 1915.
El cens de l’any 1923 consta Francesc Agustí i Maria Romà i Joaquim, fill solter. En Francesc mor amb seixanta-un anys el 1926.
El cens de l’any 1927 figura la Maria Romà com a vídua, amb Jaume Agustí casat amb Gràcia Camps, el seu fill Francesc; i Joaquim Agustí, germà del Jaume, solter. L’any 1943 mor Maria Romà de setanta-dos anys.
De 1935 a 1943 hi viuen el matrimoni format per Jaume Agustí i Gràcia Camps, amb el fill Francesc i en Joaquim, solter.
De 1956 a 1960 hi resideixen Jaume Agustí Romà i Gràcia Camps Dalmau amb el seu fill Francesc i en Joaquim, solter. En Jaume l’any 1974 a l’edat de setanta-vuit anys; i Gràcia Camps mor el mateix any amb setanta-set anys d’edat.
Bibliografia
FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). Fogars de La selva, temps ha. Fogars de La Selva: Edició dels autors.
