Can Mallol

Santa Perpètua de Mogoda

Ressenya extreta de CANYAMERES, 2009: Segle XIII. 1275. Can Mallol apareix en els llistats de masos que paguen el llòçol a la casa de Canalies. La part més important del nucli original del mas Ferran està format per terres aloeres de la milícia del Temple de Jerusalem.
1290. Pareix documentat com a mas de na Maria Ferrana en el llistat de masos que paguen el llòçol a Bernat de Canalies. A principis del segle XIV apareix documentat Asbert de Ferran com a cap de casa i parroquià.
1400. Confessió en capbreu d'un altre Asbert Ferran al procurador del monestir de Sant Miquel del Fai.
Segle XV. Incorporació del mas Moragues i el mas Soler a Sant Quirze de Terrassa.
1438. Els Ferran han incorporat també el mas Pons.
En el decurs del segle XV es troben documentats membres de la família Ferran de Santiga, en actes de capítols matrimonials, comandes, treves i concòrdies entre pagesos de diversos pobles de la comarca.
L'any 1499 consta Pere Ferran com a cap de casa del mas Ferran de Santiga.
Segle XVI.1521. Consta Joan Salvà com a pagès i propietari del mas Ferran, situat a la parròquia de Santiga. El mas Ferran primigeni perd el nom del mas i és substituït pel de Mallol. Aquest estava situat a migdia de la torre de Canalies.
1552. Apareix documentat Joan Mallol, vidu d'Antiga Salvà i Ferran en uns capítols matrimonials.
1573. S'obre un període marcat pels problemes econòmics al mas Mallol, tant per pagar dots com altres deutes.
1587. Es fa l'escriptura de venda a carta de gràcia del Mas Mallol per pagar diversos deutes. La família hi continuà com a masovers.
1588. Joan Omet, Antoni Omet, Miquel Puiggalí i d'altres van agredir a bastonades els germans Mallol a la plaça de la parròquia de Santiga, després d'una discussió sobre deutes.
Can Mallol retorna a la família ja que van poder salvar la carta de gràcia i tornar els diners de la venda de l'any 1587.
Segle XVII. Nomenament com a batlles reials de membres de la família del mas Mallol.
Segle XVIII.1797. Antoni Arimon i Mallol va fer 16 establiments de peces de terra de pertinences del mas Mallol, alou del monestir de Sant Cugat del Vallès, de les quals 8 peces corresponien a terres alou de la comanda de Sant Joan de Jerusalem i 33 al monestir de Sant Cugat del Vallès.
1798. Antoni Mallol fa establiments de terra a termini de 100 anys.
Segle XIX.1802. Establiments de terra a termini de 100 anys.
1865. En l'inventari de béns que es fa després de la mort de Joaquím Arimon Mallol i Martíque es descriu una finca composta de 59 quarteres de terra campa, 16 quarteres de vinya, 1/2 d'arbreda, una casa de camp amb planta baixa i pis i 15 censos sobre establiments de terra.
Segle XX.1900. La propietat de can Mallol constava d'unes 139,5 quarteres de terra d'extensió, de les quals 24 peces de terra estaven establertes i a rabassa morta a 24 parcers, amb un total de 64,5 quarteres d'extensió, quedant de conreu directe de can Mallol 75 quarteres de terra.
1901. Josep Arimon i Vidal, hisendat de Santiga, ven al seu cunyat, Pere Gusi i Guitard, una porció de terra de 51 quarteres de sembradura amb la casa composta de baixos i pis a dins, de pertinences del mas Mallol de Santiga. La venda fou motivada pels deutes que tenia.
1914. Antònia Margenat i Font, natural de Sentmenat, vídua de Josep Arimon i Vidal, féu inventari dels béns del seu marit. Els béns consistien en la casa del carrer Latorre de Sabadell i 88 quarteres de terra de l'antiga propietat Mallol de Santiga. La resta de la propietat venuda l'any 1901 ha continuat en mans dels Gusi.