Can Llobera
Sant Feliu de Llobregat
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia avui dia situada al centre del municipi. Presenta un aspecte molt reformat i adaptat a la seva nova funcionalitat com a equipament socio-sanitari. És de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos i coberta a doble vessant,amb l'aigua cap a la façana principal. Antigament se l'havia conegut com a Torre Talavera. El seu entorn immediat està delimitat per una tanca d'obra amb ferro forjat i dins d'aquest recinte enjardinat hi ha una petita capella documentada ja al segle XVIII. La masia conserva diversos elements medievals. A la plata baixa de la façana principal té la porta d'accés en arc de mig punt aadovellada, flanquejada asimètricament per finestres quadrangulars. Al primer pis, ocupant la posició de la porta, hi ha un petit balcó amb barana de ferro forjat i finestres a banda i banda en correspondència amb les finestres del pis inferior. Idèntics elements es troben al pis superior. El conjunt d'aquesta banda de la façana es remata amb un petit ràfec que fa la teulada. L'angle sud-est de la casa presenta annexa una estructura en forma de torre de planta gairebé quadrada lleugerament més alta que el conjunt de la casa. Està coberta a doble vessant i presenta a ambdues façanes algunes finestres en forma d'arc de mig punt i d'arc trilobulat. La capella, de petites dimensions, té planta rectangular i teulada a doble vessant. És de nau única amb campanar d'espadanya i presenta a la façana principal una porta rectangular amb rosetó a sobre.
Can Llobera és una de les poques masies del segle XIX que, juntament amb altres exemples com són Can Ricart, Can Dot i Can Maginàs, ha quedat absorbida per la trama urbana del municipi. A l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic consta com a enderrocada.
Història
Masia del segle XIX tot i que algunes fases de la seva construcció poden remuntar-se al segle XVI, a jutjar pels elements medievals que encara conté. Avui dia està dins la trama urbana del municipi i és la seu d'un equipament socio-sanitari. Per aquest motiu l'any 1997 va ser reconstruïda després de l'enderroc de bona part de l'edifici per la dificultat de consolidar-lo. És per això que les úniques parts originals que queden són la torre i la capella situada als seus voltants, tot i que la reconstrucció va seguir fidelment les característiques de la casa.
Bibliografia
- DE CAMPS I ARBOIX, Joaquim; CATALÀ I ROCA, Francesc. Les cases pairals catalanes. Vitoria: Edicions Destino, 1965. 366 p.
- ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p.
- RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p.
- SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p.
