Segons Xavier Jorba, Cal JanTorras era conegut a l'època moderna com el mas de
l'Abella, del qual ens informa l'autor: "(...) El 999, ja és mencionat un pujol anomenat
Abella. El 1276 apareixen documentats "Bernardí de Abeya" i "Maymó de Zabeya". El
1289, el mas Abella, estava en mans de Berenguer Sabeya (Çabella); el 1403, era
propietat de Ferrer Çabella, i el mas d'en Pere Marquès ça Abella, del mateix en Pere
Marquès Çabella. Dos masos veïns que els síndics permeten aglevar l'any 1573. (...) L'any
1573 el propietari fou Bartomeu Còdol. L'any 1646, l'hereu Jaume Còdol ven a carta de
gràcia el mas per 1.100 lliures a Mussons. En Magí Mussons, del mas Puigbufer, farà
visurar l'habitatge l'any 1700, per dur a terme una reforma davant l'estat de ruïna que tenia
el mas. L'any 1726 està en mans de Pere Joan Mussons i més endavant en poder de Joan
Torra."
Segons l'autor, "l'any 1700 l'assessor i comissari de la Conca d'Òdena pel duc de Cardona
explica que la casa i heretat que fou de Jaume Còdol de l'Abella es troba molt "derruïda de
tal manera que se troba en evident perill de caurer sinó es donava providència molt
prompta en fer i moltas obras necessàrias ÿ reparar corral, cup, forn, se troba tot vell ÿ
derruït". El nou propietari, Magí Mussons, que la posseeix a carta de gràcia, no troba cap
impediment per poder visurar i avaluar el possible cost d'una reforma per mestres de cases
i fusters. (...) El cost de la feina a realitzar pel mestre de cases ascendia a 102 lliures; El
cost de realització del trull del mas Abella, fet l'any 1709 pel mestre de cases Jaume
Fargas de Rajadell, va ser de 25 lliures, 19 sous·.
