Can Guixà
El Bruc
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Conjunt d'edificacions a l'entorn de la principal Can Guixà. Totes estan en estat ruïnós i envoltades de vegetació. Les restes conservades de Can Guixà, panys de murs de molta alçada i d'una volumetria important expliquen la importància econòmica que havia tingut. Es conserva bona part de l'arc de mig punt adovellat de la porta sud de la casa. A la banda del mur de llevant hi ha l'església romànica de Sant Miquel de Vilaclara que al seu interior va ser reutilitzada per a cups de vi. A l'entorn de Can Guixà hi ha un tancat per als ramats i dues construccions més: cal Maset i cal Maceter.
Història
Can Guixà és una masia d'origen medieval. L'any 1077, Udalard, vescomte de Barcelona donà al monestir de Sant Cugat el seu alou de Vilaclara amb l'església de Sant Miquel. L'any 1083 es jurà el testament de Gombau Gombau, difunt, sobre l'altar de Sant Miquel. En un capbreu del 1117 en el qual es transcrivien els drets del monestir de Sant Cugat al terme del castell de la Guàrdia es fa constar la possessió de la torre de Vilaclara amb set masos de terra, la tasca i el servei. Es troba citada al capbreu de 1496 com a tinença de Miquel Alegre de Vilaclara. Es descriu com a mas Gombau i també com a mas Alegre, rònec i situat al terme del castell del Bruc. El 1624, Anna Alegre es va casar amb Joan Subirats i Jorba de la masia El Castell del Bruc.
Bibliografia
BENET I CLARÀ, JUNYENT I MAYDEU, Francesc; Albert; MAZCUÑAN I BOIX, Alexandre; Sant Pau de la Guàrdia o Sant Pau Vell. Catalunya Romànica.El Penedès i l'Anoia. (1992).Volum XIX. Enciclopèdia Catalana. p. 384.
Capbreu de Montserrat 1496.(2006) Associació Cultural del Montserrat. p. 133
MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.22.
MUSET, Assumpta, (2007), Masies del Bruc: El Castell, p.20
Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-16), p.58