Can Godó
Teià
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Es permet l'ampliació segons les condicions que es fixen al catàleg de masies i cases rurals (art.50.2 DL 1/2010)
En el cas d'efectuar-se obres o reformes tant a l'interior com a l'entorn immediat, caldrà intervenció o control arqueològic, a determinar mitjançant l'informe corresponent del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Nivell B
(Art. 71 del Text refós de la Llei d'Urbanisme DL 1/2010)
A part de l'habitatge familiar, es pot destinar a un establiment de turisme rural, i en aquest supòsit, es permet l'augment d'un 20% de l'edificació catalogada. El projecte d'ampliació haurà de mantenir l'estil d'edificació original, constituint un conjunt arquitectònic coherent i harmonitzat amb el paisatge.
L'ampliació de l'edificació existent es condiciona a la redacció i tramitació d'un Pla Especial Urbanístic.
Forma part del conjunt arquitectònic de les masies tradicionals de Teià que es troben en règim de sól no urbanitzable, i que per la seva situació esdevé important per a recuperar valors paisatgístics, ambientals i culturals del medi rural, i implícitament ampliar l'oferta turística del municipi.
Descripció
Edifici de grans proporcions i planta quadrada que s'aixeca en forma de cub, amb una torre lateral que trenca l'eix de simetria. Consta de planta baixa i tres pisos. El coronament de la part superior és a base de merlets sota dels quals hi ha la cornisa. Els elements constructius són un tant eclèctics: arcs i motllures gòtiques amb elements vegetals, vitralls i decoracions modernistes. A l'últim pis destaca una galeria de finestres separades per petites pilastres i mènsules, que envolta tot l'edifici.
El conjunt està envoltat d'una gran zona ajardinada i de bosc que s'inclouen dintre del recinte de l'edifici.
Can Godó és un dels edificis més impactants de Teià. Es tracta d'una reconstrucció neomedievalista realitzada el 1916 sobre una masia del segle XVII coneguda com can Messeguer. Aquesta casa havia estat propietat del noble i militar austriacista Sebastià Dalmau i Oller. En una llinda de la façana lateral hi ha un escut austríac amb la inscripció "Gotzen 1704".
Als inicis del segle XX la casa va ser adquirida per Ramon Godó, que va encarregar la transformació de l'edifici a l'arquitecte modernista Josep Majó Ribas, que uns anys abans havia projectat l'edifici de la Vanguardia, a Barcelona. L'edifici té un aire casteller reforçat pel coronament emmerletat i una torre en un dels angles. L'ornamentació de les façanes utilitza elements neogòtics. La casa manté, tanmateix, la planta i l'estructura interior de la masia del segle XVII. Al costat de l'entrada hi ha la capella, també de caire historicista. El jardí va ser projectat per Nicolau Rubió i Tudurí.
També es diu Casa Godó o Can Messeguer.
És, actualment, una casa senyorial.
Can Godó és una masia del segle XVII, que el XIX adquireix la composició neogòtica actual. Consta de planta baixa i tres pisos, amb forma de cub coronat amb merlets. Els elements decoratius són eclèctics: arcs i motllures gòtiques amb elements vegetals, vitralls i decoracions modernistes.
A l’últim pis hi ha una galeria de finestres separades per petites pilastres i mènsules que envolta tot l’edifici.
A la façana hi ha un escut d’armes barroc situat entre les inscripcions Gotzem-1704. La casa va pertànyer a Sebastià Dalmau, un destacat militar austriacista que va tenir un paper destacat en la guerra de Successió (1705-1714). A finals del XIX s’hi va construir una capel i, poc després, l’arquitecte Josep Majó va dirigir les obres de reforma de 1903. El conjunt està voltat d’una gran zona enjardinada i de bosc dissenyada per Nicolau M. Rubió i Tudurí el 1927 per encàrrec del Comte de Godó.
Entre 1938 i gener de 1939, la propietat, que havia estat requisada per les autoritats republicanes, va acollir nens i nenes refugiats de les ciutats bombardejades i dels fronts de la Guerra Civil.
Història
Fou propietat del militar austriacista Sebastià Dalmau i Oller (1682-1762), que tingué un paper destacat en la guerra de Successió (1714) i que fou un dels elements bàsics de la resistència catalana (morí exiliat a Viena). L'actual edifici correspon a la reforma d'una antiga construcció del segle XVII, de la qual en conserva les proporcions i l'estructura. Fou reformat per Josep Majó i Ribas (Barcelona 1867-1950), autor de diverses cases de pisos entre les quals destaca l'edifici de "La Vanguardia" (1903) de Barcelona.
Fou propietat de la família Masseguer, que casà una de les seves filles amb Gotzem, de qui Ramón Godó i Lallana guardà el seu record en una llinda.
Com es pot veure escrit en algunes llindes, la casa fou comprada l'any 1893 i reconstruïda l'any 1916.
Bibliografia
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/FitxaGeneral?index=5&consulta=MSUxK3RlacOgJTIrLTEl&codi=9070
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Tei%C3%A0
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2187
http://www.teia.cat/el-poble/que-pots-veure
Bonet i Garí, Lluís (1983), Les masies del Maresme: estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins
Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Ajuntament de Teià. 8 d'octubre de 2015.
