Can Font
Santa Eulàlia de Ronçana

    Vallès Oriental
    C. Girona, 42
    Emplaçament
    Barri de Can Font

    Coordenades:

    41.6402
    2.24278
    436937
    4610106
    Número de fitxa
    08248 - 128
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XVIII-XX
    Estat de conservació
    Regular
    Presenta cert estat de deteriorament per la falta de manteniment.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    7104018DG3170S0001OH
    Autoria de la fitxa
    Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L.

    Can Font és una masia del segle XVIII que va ser reformada durant el segle XIX. Des de la segona meitat del segle XX ha estat notablement reformada, amb la construcció d'un habitatge sobre les antigues corts i un volum modern.

    És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis s'orienta a ponent i es composa segons tres eixos d'obertures, totes d'arc pla arrebossat excepte el portal de doble arc escarser ceràmic amb l'intradós motllurat. En un extrem de la façana posterior en sobresurt un cos d'un sol nivell d'alçat amb coberta a una sola vessant que desaigua a migdia. A la base d'aquesta façana s'observen les marques que anteriorment hi havia adossat un cos de poca alçada. El tractament dels murs és arrebossat a la façana principal i de pedra vista a la posterior. Al costat de migdia del volum principal hi ha adossat l'antic cos les corts, que s'obren amb una galeria de pòrtics d'arc de mig punt arrebossat. Sobre aquest nivell s'hi va construir un habitatge independent amb accés des de la façana de llevant. Té la coberta d'uralita, a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Fa pocs anys es va adossar un volum nou a la façana de tramuntana, que està a mig construir i supera en alçada al volum principal.

    Des del segle XVIII, Can Font era una de les masoveries de la família de Dou, afincada a Barcelona. Entre les propietats que tenien a la zona hi ha Can Pallars de Santa Eulàlia i Can Regassol de Caldes. L'origen del nom pot venir de la font que fins fa pocs anys hi havia al torrent que hi ha al nord de la casa, que actualment està totalment tapada de vegetació. Durant la segona meitat del segle XIX n'era el masover Pere Ciurans i Badia. A mitjans del segle XX va canviar de mans i va urbanitzar-se el seu entorn. Des d'aleshores, la finca ha tingut diversos usos, els darrers una hípica i una serralleria. L'any 2006 es van construir diverses cases de protecció oficial a la feixa que hi ha a ponent de la casa, pel que ha quedat envoltada d'edificis moderns.