Els orígens de la masia Can Font es remunten a finals del segle XV, ja que la primera referència del mas la trobem en el fogatge del 1497, en el qual apareix dins el terme de l'Espunyola "En Font". També en el fogatge de 1553 dins la parròquia i terme de l'Espunyola hi consta Joan Font. Posteriorment, tenim constància del mas a finals del segle XVIII, en el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046,fol. 140-150), en la descripció de les propietats que té Carles Vilardaga, hisendat de la ciutat de Berga, referides al Mas Solanellas, la Casa del Prats àlies la Mesquita, a Capolat, i el Mas Vilar Jussà, la Caseta del Poble en lo Salt d'en Colom, la Casa de Sant Salvador, i la Caseta del Salt d'en Colom àlies Bernadas, en la parròquia de Sant Corneli i Sant Ciprià de Castellserà. Segons la descripció aportada consta que el Vilar Jussà, i la Caseta del Pobla, termenegen a migdia part amb terres del mas Casafont, travessant lo camí ral vell. El Mas Font apareix relacionat com a límit d'afrontacions d'altres peces de terra descrites en el mateix període. Ja al segle XIX trobem la cita de la masia Can Font en el llibre "Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32" (ACBR), on hi consta Antonio Cabañas.
