L'antic Hostal del Figaró i la ferreria foren l'origen de l'antic nucli. Les cases es situaren arrenglerades a banda i banda de l'antic camí ral, lloc de pas obligat per accedir des del Vallès a la Plana de Vic. Aquest edifici és un exemple de l'arquitectura popular del segle XVII. A la façana del Carrer Major presenta un escut al dintell del portal on es pot llegir: RAMON MASACS i la data de 1673 dins un escut hi ha una sèrie d'eines de ferrer, mig esborrades pel pas del temps. Originalment era una de les ferreries del poble i al llarg del temps tothom la va continuar anomenant cal Ferrer Vell. Els propietaris actuals la tenen compartimentada en dues vivendes mantenint alguns elements arquitectònics específics com les finestres, el portal, etc. Cal esmentar que el nucli urbà va sorgir al voltant de l'antiga església de Sant Rafael i Santa Anna i el carrer de Vic. Es tractava principalment de construccions d'estructura senzilla, planta baixa i planta baixa i pis a partir de la baixa edat mitjana. La casa no pot ser més antiga, però les successives reformes posteriors situen l'edifici al segle XVII. Tot i que la visió tradicional atribuïa el desenvolupament del nucli al fons de vall al final de la inseguretat que haurien caracteritzat els temps medievals, avui és clar que el creixement del nucli del Figaró va anar lligat específicament a la revifalla del camí del Congost com a eix comercial entre els nuclis o mercats de Vic i Granollers-Barcelona. Fou, doncs, la integració comercial d'aquests territoris el factor que explica l'aparició d'un nucli al fons de vall, orientat en gran mesura cap als serveis per als passavolants, i en aquest cas concret a la ferreria i l'ofici dels ferrers. No es coneix gairebé res del desenvolupament de l'edifici. Segurament es tractaria d'un habitatge on hi viurien gent d'ofici. La proximitat de l'antic eix de comunicació i el creixement sostingut dels segles XVI i XVIII va donar lloc a un moment propici per a la construcció i el desenvolupament de nous oficis. La casa no presenta cap element que ens aporti una cronologia absoluta de l'estructura, però en relació el seu topònim és lògic pensar que hi vivia un ferrer.
