Can Ferrer Vell
Figaró-Montmany
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici entre mitgeres de planta rectangular format per planta baixa i pis. La coberta de teula és a dues vessants. Destaca la portada de mig punt arc adovellat amb escut a la dovella central on es pot llegir RAMON MASACS 1673 i una sèrie d'eines de ferrer en relleu. Aquesta estructura rectangular és fruit de la unió de dos cossos annexats: un de planta quadrangular conformant l'habitatge i un segon cos paral·lel al primer, utilitzat també com habitatge. La tècnica constructiva emprada es centre en el mur de paredat comú rejuntat amb morter de calç deixant algunes pedres vistes i amb cantoneres poc treballades també de pedra local. La coberta de l'edifici principal és a dues aigües, sobre ràfec de rajol i teula girada. La distribució de la façana és força simètrica, la gran portalada al centre, amb llinda i brancals del carreus de pedra sorrenca molt irregular i cinc finestres; una sobre la porta i les dues respectives als costats. Aquestes es composen de llinda, brancals i ampits d'un sol carreu força irregular.
Antiga ferreria al camí ral situada al carrer Major 16.
Història
L'antic Hostal del Figaró i la ferreria foren l'origen de l'antic nucli. Les cases es situaren arrenglerades a banda i banda de l'antic camí ral, lloc de pas obligat per accedir des del Vallès a la Plana de Vic. Aquest edifici és un exemple de l'arquitectura popular del segle XVII. A la façana del Carrer Major presenta un escut al dintell del portal on es pot llegir: RAMON MASACS i la data de 1673 dins un escut hi ha una sèrie d'eines de ferrer, mig esborrades pel pas del temps. Originalment era una de les ferreries del poble i al llarg del temps tothom la va continuar anomenant cal Ferrer Vell. Els propietaris actuals la tenen compartimentada en dues vivendes mantenint alguns elements arquitectònics específics com les finestres, el portal, etc. Cal esmentar que el nucli urbà va sorgir al voltant de l'antiga església de Sant Rafael i Santa Anna i el carrer de Vic. Es tractava principalment de construccions d'estructura senzilla, planta baixa i planta baixa i pis a partir de la baixa edat mitjana. La casa no pot ser més antiga, però les successives reformes posteriors situen l'edifici al segle XVII. Tot i que la visió tradicional atribuïa el desenvolupament del nucli al fons de vall al final de la inseguretat que haurien caracteritzat els temps medievals, avui és clar que el creixement del nucli del Figaró va anar lligat específicament a la revifalla del camí del Congost com a eix comercial entre els nuclis o mercats de Vic i Granollers-Barcelona. Fou, doncs, la integració comercial d'aquests territoris el factor que explica l'aparició d'un nucli al fons de vall, orientat en gran mesura cap als serveis per als passavolants, i en aquest cas concret a la ferreria i l'ofici dels ferrers. No es coneix gairebé res del desenvolupament de l'edifici. Segurament es tractaria d'un habitatge on hi viurien gent d'ofici. La proximitat de l'antic eix de comunicació i el creixement sostingut dels segles XVI i XVIII va donar lloc a un moment propici per a la construcció i el desenvolupament de nous oficis. La casa no presenta cap element que ens aporti una cronologia absoluta de l'estructura, però en relació el seu topònim és lògic pensar que hi vivia un ferrer.
Bibliografia
AADD. 1998. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.
