El mas de can Dolcet és esmentat per primera vegada al segle XI (any 1090), quan els vescomtes de Barcelona i senyors del castell de la Guàrdia, Guilabert i Ermesenda, oferiren a Montserrat una "hacienda, sita en el término del castillo de [...] la Guàrdia, donde dizen Amenoleles". El 1158 els seus descendents, Pere de Guàrdia i Guila, ampliaren aquesta donació amb la cessió al monestir del delme que rebien "en el manso de Amanoleles, propio del Monasterio". El fet que aquest fos l'únic mas que el cenobi benedictí tenia inicialment en aquesta part de Collbató, i que tots els documents montserratins fins al segle XVIII l'identifiquin com el mas de Manonelles, fa pensar que es tracta d'aquesta masia.
Al segle XV era coneguda com el mas de Manonelles, al XVI com el mas Alegre, i al XVII, i després del casament de la pubilla amb Bartomeu Dolcet, com el mas Dolcet.
Originàriament les terres del mas Dolcet estaven encaixades entre el mas Andreu (can Llates) i el camí públic que anava de Collbató a l'església de Santa Margarida, que la delimitaven per l'est; el camí que anava a la Font del Còdol, que ho feia pel sud; uns camps del mas Dolo (can Pere Llong), per l'oest; i la riera del Torrent Mal (ara de can Dalmases), pel nord.
El 1913 Josep Petit la va vendre a Bonaventura Crusells, d'Esparreguera, que el 1946 la va traspassar a Damià Mayol. El 1989 la va comprar Pere Prat, que n'és l'actual propietari.
