Can Corrons

Rubí

Edifici de caire popular amb fassina pel costat de la riera. Està composat fonamentalment per dos cossos constructius: la casa i la fassina, amb la xemeneia. La casa, de pedra a baix i totxo a la part més alta, presenta la següent disposició bàsica: sota coberta a dues aigües, la zona d'habitatge que es desenvolupa en tres altures pel carrer de Terrassa, i quatre pel costat de la riera, degut al desnivell del terreny. Del conjunt destaquen una terrassa adintellada, en tres altures amb barana de totxo i ceràmica vidrada en color verd, que com element estructural afegit al cos principal de l'edificació, es troba orientada cap al migdia, dominant el jardí que presenta barri exterior. Dos rengleres de plataners s'alcen emmarcant el pas cap a l'entrada del conjunt. Aquest jardí constituïa el lloc d'accés i descàrrega dels carros que portaven la brissa amb destí a la seva destil·lació a la fassina. L'entrada de carruatges que obre la tanca per aquest costat resulta d'interès. La casa te la seva entrada a l'habitatge pel carrer de Terrassa i presenta les façanes arrebossades, destacant l'arcada de totxo a la planta baixa, a la façana que dona a la cantonada del carrer Joaquim Blume. A sota del conjunt edificat existia una extensa zona d'horts que la rierada del 1962 féu desaparèixer, i que actualment s'ha convertit en àrea d'aparcament (TURU et alií, 2000). Un petit edifici de planta rectangular (que havia estat fassina) es troba al costat de la casa per l'oest. Es tracta d'una construcció de totxo vist, que es composa de dos cossos de dues plantes cadascun, disposades a dues alçades diferents, i que presenta una xemeneia de petites dimensions que surt del més alt. Segons Pereira (1998), funcionalment parlant, aquest és un bon exemple de com eren les xemeneies de la primera industrialització. Es tracta d'un perllongament del fumeral domèstic situat en un racó de la sala de màquines per recolzar-se en l'estructura de fàbrica. La seva secció quadrada permetia la utilització de maons normals; a més era la tècnica més senzilla per solucionar la perforació de la coberta inclinada. La xemeneia presenta un coronament, potser desproporcionat- que segurament servia per ajudar a estabilitzar la sortida del tub de cara al vent. Tot i això, s'hi ha produït un efecte secundari de guerxament. La xemeneia té 13'30 metres d'alçada i està adossada a l'edificació industrial fins als 6'70 m. La secció es quadrada (0'70x0'70m) i el capitell es de cornisa pesant (PEREIRA , 1998).