En un petit turó al peu i a la dreta del camí que de l' Espelt mena a cal Cornet, just passat el trencall per anar a ca l' Ajut, en un context de bosc de pins i petits camps d'oliveres durant la redacció de la carta arqueològica del 1984 i en la posterior revisió del 1991, es va localitzar en tota l'àrea del jaciment una gran concentració de fragments de ceràmica d'època ibèrica (comuna oxidada, àmfores, olles globulars i gerres bitroncocòniques de ceràmica grisa emporitana) i alguns exemplars inclassificables de ceràmica Campaniana. Si bé no s'ha pogut trobar cap mena d'indici de construcció corresponent a l'hàbitat d'època ibèrica, per contra es van identificar uns quants marges de pedra seca i altres estructures retallades a la roca que podrien correspondre a un petit assentament medieval, del qual n'és testimoni l'aparició de ceràmiques medievals, principalment peces molt grolleres, de cuita poc acurada i usos relacionats amb la cuina i l'emmagatzematge. Cal remarcar la total absència de ceràmica romana al jaciment.
Durant la visita al lloc l'any 1991 amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, es constatà la presència de dos assentaments, un dels quals correspondria a l'època ibèrica i del que, a part de les restes ceràmiques, no queda cap tipus d'estructura, al menys visible. L'altre correspondria a l'època medieval, al qual possiblement pertanyin uns petits murs de pedra seca i les estructures excavades a la roca, junt amb diversos fragments de ceràmica grisa.
