Can Copi
Òdena
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Un únic cos amb planta baixa, pis i golfes. Edifici de planta baixa, pis i golfes, amb una cisterna i una sala subterrània excavada en part a la roca natural i coberta amb una volta de mig canó. Façana principal orientada a sud-est. Al primer pis s'obren tres balcons amb baranes de ferro i a les golfes una sèrie de finestres quadrades. Aquest cos de façana, composat de manera simètrica respecte a un eix vertical central, s'allarga cap a migdia amb un altre cos on hi ha una altra porta d'accés en arc rebaixat i una única finestra a l'alçada del primer pis i una altra a les golfes. La façana posterior té una sèrie de finestres a la planta pis i a les golfes. En aquest costat, el nivell del terra exterior és força més alt i es pot accedir a la casa a través d'una porta
oberta directament a la primera planta. L'edifici es cobreix amb jàsseres i bigues de fusta i
llates per canal, on descansen les teules àrabs, que formen una coberta a doble vessant
amb el carener paral·lel a la façana principal. Els forjats de les plantes baixa i primera són
fets també de rolls i bigues de fustes sobre les quals recolzen els paviments ceràmics. En
el cas de la planta pis, són de gres, de rajola de mida petita pròpia de finals del segle XIX,
que forma dibuixos geomètrics emmarcats a manera d'una catifa. La distribució de la casa
és a l'estil de les masies clàssiques de tres crugies perpendiculars a la façana, si bé al
fons del vestíbul central de la planta baixa, des d'on arrenca l'escala principal, hi ha un pis
altell que sembla fruit d'una reforma posterior, on se situen la cuina i una estança de
servei. A la planta principal hi ha una sèrie d'habitacions distribuïdes a banda i banda de la
sala central, des de la qual surt l'escala que mena a les golfes.
Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013.
Història
La llinda del portal principal de l'edifici té gravada la inscripció "P.C 1885 1801", que
indicaria l'origen de la casa i l'època en què va adoptar la fesomia actual, també manifestada pel tipus de trespols del pis, amb bigues, revoltons i un paviment hidràulic.
Sabem que el 1909, Jaume Vich Casanovas va heretar la casa de la seva mare, Emília
Casanovas Tardà, i que el 1975 la va llegar al seu fill, Lluís Maria Vich Mestres.
Bibliografia
Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013.
LACUESTA, R. (1998): Informe sobre l'estat de conservació de Cal Copi, situat a l'antic nucli
del castell d'Òdena. SPAL. Diputació de Barcelona. Barcelona [Inèdit].
MESTRE NOGUÉ, Josep Vicenç. Renoms, Malnoms o Motius d'Òdena. La seva història, origen i etimologia, Òdena [Inèdit]