Masia de dimensions força grans, d’origen medieval, emplaçada en un contrafort rocós que forma un petit altiplà sobre el torrent de Davins. Consta d’un cos residencial de planta quadrada (amb una planta semisoterrània, planta baixa i dos pisos) que té adossat un cos d’ampliació modern al nord-oest, altres dependències al sud-oest i dos coberts aïllats al nord-est, aquests últims també de construcció recent.
La masia que avui es pot veure és bàsicament el resultat d’una remodelació o reconstrucció gairebé integral que es va fer al segle XIX o començament del XX, quan es va dotar el conjunt d’un cos principal més ampli, de planta quadrada i amb una composició perfectament ordenada i regular. Aquesta es basa en diferents eixos d’obertures ben alineades i amb el tret comú d’estar rematades amb arcs escarsers de maó, en alguns casos amb els maons disposats a plec de llibre i en d’altres horitzontalment. La façana principal, encarada vers llevant, té adossat un ampli porxo a la planta baixa amb una terrassa al seu damunt. Els dos pisos superiors segueixen la disposició a partir de cinc eixos d’obertures de les tipologies ja esmentades: sobre la terrassa amb maons a plec de llibre i al pis superior disposats horitzontalment. A la façana sud les dues línies d’obertures de planta baixa i primer pis són en forma de balcó, mentre que al pis superior són galeries amb arcs de mig punt i barana d’obra calada. La façana oest té adossat un cos més baix amb galeria superior (corresponent també a l’ampliació del segle XIX), i es complementa amb altres dependències i terrasses. Aquí es pot apreciar que la casa s’assenta al límit d’una petita cinglera.
A dins de la casa s’observa que la masia primitiva tenia una planta més petita, i que els antics murs perimetrals han quedat a l’interior. A la banda oest es conserva la part més antiga, corresponent a un antic celler de tradició medieval, amb dos arcs diafragmàtics apuntats. Posteriorment aquest celler va quedat compartimentat quan s’hi va construir a l’interior una tina de pedra (anterior a les tines modernes fetes amb cairons). L’estança est, coberta amb volta catalana, ja del segle XIX, deu correspondre a un nou celler, ja que a un extrem conserva dues tines quadrades, revestides amb els típics cairons. La resta de l’espai interior ha estat rehabilitat mantenint el respecte pels valors tradicionals de l’edifici. Així mateix, també s’han restaurat algunes de les feixes de l’entorn i s’hi ha habilitat una zona enjardinada.
La masia tenia una gran bassa al costat de ponent, actualment sense aigua, que devia regar una zona d’horta sota el cingle.
