La finca de Can Carrion correspon a una casa d'estiueig edificada en el context de la primera guerra mundial per Josep Carrión Cervera. Segons l'actual propietari, d'Antoni Canal Casals, la finca va ser construida entre 1914 i 1916, coincidint amb un acte municipal en que s'aprova la construcció d'una casa davant la carretera de Martorell a Igualada l'any 1914.
Josep Carrión era propietari d'una fàbrica de caixes de cartró amb domicili a Barcelona. La seva activitat com a fabricant de caixes de cartró va viure un important expansió a inicis del segle XX, en va augmentar la seva exportació a Europa. Després de la mort de Josep Carrión Cervera la raó social fou la de "Viuda de José Carrión". A la seva mort, l'any 1930, la fàbrica va ser gestionada per Josep Oliver Ferrer, casat el 1917 amb Josefa Carrión. La progressiva obertura de l'economia española i la manca de canvis tecnològics en la producción va reduir l'activitat econòmica de la fàbrica. Així, a la década de 1970 va finalitzar el negoci de la fabricació de caixes de cartró.
L'any 1921 es va construir un edifici addicional per al masover de les instal·lacions, ocupat durant dècades per Josep Vivé i Teresa Poch. L'arquitecte fou Josep M. Martino.
L'any 1987 la casa fou adquirida per Antoni Canal Casals i Rocío Oliver de Urmeneta, filla de Jordi Oliver Carrión i de Rocío Urmeneta Castañer.
