Can Carbonell
Sant Feliu de Llobregat
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici de mitjanes dimensions, de planta rectangular amb planta baixa i pis. Es troba ubicat entre dos petits jardins, de forma que des del carrer es pot veure tant la façana exterior com els laterals (especialment en la seva part superior). A la façana que dóna al carrer s'observen dues portes, una d'accés a l'habitatge i una altra d'accés a la farmàcia que actualment s'hi ubica. En alternança entre elles s'hi ubiquen dues finestres rectangulars. Totes quatre obertures estan coronades per garlandes esgrafiades. Sobre cadascuna de les portes, al pis superior, se situen sengles balcons amb barana de ferro forjat i porta rectangular. Estan rematats per una petita cornisa amb rajoles de ceràmica vidriada blava en la seva part superior i suportades sobre mènsules. A l'alçada d'aquestes cornises es desenvolupa una sanefa que recorre tota la façana d'esgrafiats amb motius naturalistes. Pel que fa a la façana principal de la casa, situada en un dels seus costats curts i de cara a un petit jardí, presenta dues obertures a la planta baixa i un balcó al pis amb barana de ferro forjat i al qual s'hi pot accedir per dues portes rectangulars amb garlanda esgrafiada a la part superior. Per sobre, tres obertures estretes i altes emmarcades per una curiosa imposta. Però la part més espectacular de l'edifici és el seu coronament, de forma lobulada en els costats curts de la planta i en merlets als costats llargs i amb una clara intenció ornamental. Can Carbonell segueix un estil compositiu semblant al conjunt d'habitatges de Josefa Serra (fitxa núm. 168) al mateix carrer Joan Batllori, i destaca principalment per la simplicitat i precisió del seu dibuix i també per l'ús de l'esgrafiat i l'estuc com a recursos ornamentals a mig camí entre el modernisme i el noucentisme.
Història
L'arquitectura que sorgeix a Sant Feliu durant dels anys vint, està dominada per diferents estils arquitectònics. A més de les construccions de tendència modernista que trobem sobretot en l'àrea limitada pels carrers de Vidal i Ribas, Torras i Bages, Passeig de Bertrand i Pi i Maragall, trobem una sèrie de cases projectades amb referents de tendència classicista hereva del Noucentisme. Així doncs, la dictadura de Primo de Rivera no genera cap arquitectura pròpia.
Entre els anys vint i trenta, el municipi creixia en dos sectors: l'occidental i el llindar nord, però no va poder desenvolupar la reforma d'urbanització tal i com s'havia previst a causa de la crisi econòmica del 1929. Tot i així, la intenció d'acostar el paisatge urbà al model de ciutat jardí i de la construcció de xalets torre queda pal·lesa en exemples com cal Doctor Martí (1926) o can Carbonell (1928).
Climent Maynés i Gaspar, Salvador Valeri i Pupurull i Joan Gumà i Cuevas són els arquitectes més destacats d'aquesta etapa, els quals elaboren projectes tant cívics com privats.
Bibliografia
- ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p.
- RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p.
- SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p.
- VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. 2005. 202 p.
