Can Carbó
Perafita

    Osona
    C. de l'església, 4. Nucli urbà de Perafita. Perafita

    Coordenades:

    42.04196
    2.10593
    426004
    4654822
    Número de fitxa
    08160 - 38
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Segle
    XVII-XVIII
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Normes Subsidiàries de Perafita. 1991.
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí, IPA. 23.287
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 39303DG2565S
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs

    Can Carbó és una masia integrada al nucli urbà de Perafita ubicada pocs metres a l'oest de l'església parroquial de Sant Pere de Perafita, al peu de la pista forestal que comunica els nuclis urbans de Perafita i de la Blava, a Sant Martí d'Albars.
    Es tracta d'una masia de grans dimensions adossada al sud de ca les Monges i formada per diversos volums adossats, el principal dels quals de planta baixa, primer pis i golfes. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb poc morter, i amb carreus treballats delimitant les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals.
    La façana principal, orientada al sud, queda tancada dins una lliça delimitada per estructures i murs de maçoneria de pedra, amb l'accés principal orientat al sud i format per un portal amb brancals de pedra bisellada i llinda de fusta amb la inscripció "AGVSTI CARBONELL Y MVNTANER + 1676". Pròpiament a la façana s'observa un imponent portal d'arc de mig punt adovellat a la planta baixa, on també hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis hi ha un balcó emmarcat amb pedra motllurada, un balcó i una finestra emmarcats amb pedra bisellada i una porta emmarcada també amb pedra bisellada que dóna accés a un volum adossat perpendicularment a l'extrem dret que forma un porxo i que té la major part de les obertures emmarcades amb pedra bisellada. A nivell de golfes hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada. A l'esquerra de la façana hi ha dues estructures adossades. En la primera hi ha dues grans obertures d'arc rebaixat emmarcades amb pedra treballada a la planta baixa, quedant el primer pis obert completament amb un pilar central de pedra bisellada bastit amb blocs de grans dimensions. A l'estructura de l'extrem oest s'observa una porta d'arc deprimit convex emmarcada amb pedra bisellada i amb la data de 1817 inscrita a la llinda, a més de diverses obertures d'arc de mig punt emmarcades amb lloses a plec de llibre. Just davant d'aquestes dues estructures s'estén l'era enrajolada, ubicada dins la lliça i travessada per una creu de blocs de pedra treballada.
    La façana oest està dominada pels diversos cossos i estructures que hi ha adossats per aquest costat, i forma nombrosos queixals a causa de les diferents dimensions dels cossos adossats. En un dels queixals que forma la façana hi ha una petita terrassa amb una cisterna a la part superior bastida amb blocs de pedra treballada i coronada per una estructura de ferro forjat.
    La façana est consta de tres cossos separats per cantonades integrades al mur i diverses estructures adossades a l'extrem esquerre, on s'observa una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una finestra emmarcada amb maó. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, una espitllera horitzontal amb emmarcament monolític i un portal emmarcat amb pedra bisellada amb la data de 1699 junt amb una creu intercalada a la llinda. Al primer pis, i d'esquerra a dreta, s'observa una finestra emmarcada amb pedra bisellada, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, una finestra emmarcada amb pedra bisellada amb la inscripció "JOAN CARBONELL 1706 I MONTANER", una altra finestra emmarcada amb pedra bisellada, aquesta amb la inscripció "SAGIMON CARBONELL I MUNTANE 1743", i una porta emmarcada amb pedra bisellada que dóna accés a una balconada, amb la inscripció "IPOLIT PUIGMACIA 1704" a la llinda, i que correspon a un antic habitatge independent anomenat ca l'Agustina que actualment forma part de l'edifici. A nivell de golfes hi ha cinc finestres, tres de les quals emmarcades amb pedra treballada i una amb monòlits de pedra treballada.

    Carbonell, coneguda actualment com can Carbó, es troba documentada el 1315 quan depenia del monestir de Lluçà i tenia adscrits els masos Ricoldana i Corn. En un capbreu de béns del monestir de Lluçà de l'any 1434 apareix el mas Carbonell dins la batllia de Perafita. Torna a trobar-se documentada en els fogatges de 1497 i 1553 formant part de la parròquia de Perafita.

    MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès.
    IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau.
    IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau.
    PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló).
    Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Perafita. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. 1991.