Can Cansalada
Jorba

    Anoia
    La Sala.
    Emplaçament
    La Sala.
    365

    Coordenades:

    41.5894
    1.55613
    379655
    4605196
    Número de fitxa
    08103 - 36
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XVII
    Any
    1682
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Residencial - productiu
    Titularitat
    Privada
    002510500CG70F0001UH
    Autor de la fitxa
    Xavier Bermúdez - iPAT Serveis Culturals

    Gran mas composat de diversos cossos i altres dependències exemptes (com una granja porcina), la part residencial de la qual i la més antiga és la situada a llevant, davant de la plataforma on hi ha la creu commemorativa.

    L’habitatge està format per tres volums amb planta baixa i primer pis (amb alguna sotacoberta) adossats entre ells formant una “L”. El grup el completen construccions menors que formen un pati, obert cap a ponent mitjançant una porta amb brancals i arc rebaixat de pedra. A la clau hi ha pintat una “R” i l’any 1682. L’aparell dels edificis, de maçoneria, està emblanquinat. A la façana sud hi ha un rellotge de sol.

    El topònim Sala és esmentat per primer cop l’any 1012 amb la variant “Sanla” per denominar un enclavament rural, fossilitzat després en la masia de la Sala, actualment Can Cansalada. L’any 1212 va quedar sotmès al monestir de Montserrat.

    El cognom Sala fou el dels propietaris del mas fins el segle XVI. En aquell moment canvià el cognom degut al casament d’una pubilla amb un Sent-Thomàs (cognom present a Òdena i a Montbui). L’any 1652, hi ha un nou casament entre una pubilla de la Sala i un Mata (de Jorba). Aquest procés es va repetir de nou el 1718, quan hi entrà el cognom Rossich. La mort del darrer Rossich de la Sala sense descendència, l’any 1810, va fer recaure la propietat a mans del seu cunyat, de cognom Marigó.

    Castro i Borrós, Pere  (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba. p. 161-162.