Can Campderrós
Vallirana
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia urbana formada per diversos cossos adossats que li confereixen una planta irregular. Està envoltada per un jardí delimitat amb una tanca d'obra respecte a la resta de la urbanització. L'edifici principal presenta una planta rectangular distribuïda en planta baixa, pis i golfes o altell, amb la coberta de teula àrab de dues vessants. Compta amb un cos adossat a la façana principal, cobert per una terrassa al nivell de la planta baixa i delimitada amb merlets esglaonats d'obra. La façana principal està orientada a llevant i compta amb obertures rectangulars emmarcades amb carreus de pedra i les llindes planes gravades al primer pis. A les golfes hi ha una galeria correguda d'arcs de mig punt amb els emmarcaments arrebossats, tot i que reformada. El portal d'accés és d'arc carpanell i també destaquen dues obertures ovalades als extrems de les golfes. La construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb carreus de pedra ben desbastats a les cantonades.
Destaca un gran rellotge de sol i un plafó de ceràmica vidrada situats a la façana principal.
Història
En origen era una masia dedicada a les activitats agropecuàries, tot i que actualment només té una funció residencial. Tant el jardí com l'entorn de la masia han estat molt transformats. De fet, la casa està englobada al bell mig de la urbanització La Solana I. Les primeres notícies del cognom Campderrós a Vallirana apareixen en el fogatge de l'any 1533 i també en un capbreu del 1590. Posteriorment, en un document de l'any 1735 que dóna compte de les cases de Vallirana sota la jurisdicció de l'hospital d'Olesa, apareix la "Casa Campderrós". Finalment, en el cadastre de l'any 1749, apareix el nom del propietari, Jaume Campderrós.
Bibliografia
AJUNTAMENT DE VALLIRANA (1987). Pla General d'Ordenació del municipi de Vallirana. Vallirana: [Inèdit], p. 42 (Fitxa V-2, nº 356). AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 41, 47. ASSOCIACIÓ AMICS DE VALLIRANA (1998). Vallirana. Barcelona: Viena, Columna, p. 31. ESTEVES, Albert (1998). Vallirana. Baix Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'estudis i divulgació del patrimoni (CEDIP), p. 20-21. Http://www.vallirana.cat/ca/patrimoni-masiesicapelles3 (Consulta: 19-04-2017). Http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=412 (Consulta: 19-04-2017). IPA (1981). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Vallirana. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya [inèdit]. RICH LLORENS, Judit (2015). Inventari del Patrimoni Cultural de Vallirana. Treball de pràctiques UAB / Ajuntament de Vallirana. SAURET I CATASUS, Jaume; GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Manuel (1989). Vallirana. Dades històriques (904-1900). Homes, fets i gents. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 12-13.
