Can Bosc
Lliçà d'Amunt
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014. Fitxa A-14
Descripció
Masia tradicional, de dimensions mitjanes, de planta rectangular, de planta baixa, pis i golfes. A cada costat de la masia hi ha construccions annexes.
A la planta baixa hi ha el portal d'entrada, amb arc de mig punt adovellat situat al centre. A l'esquerra hi ha dues finestres, on destaca la segona, que està emmarcada en pedra. A la dreta del portal hi ha una finestra emmarcada en pedra amb una creu grega a la llinda i tancada amb una reixa de forja. A cada costat del portal hi ha un pedrís per seure.
Al primer pis hi ha una porta d'entrada que comunica a través d'un balcó amb un annex al lateral esquerre. El segueix un finestral emmarcat amb pedra. Al costat, hi ha una finestra gòtica amb arquets lobulats i amb dos homes barbuts i animals de pèl llarg a les mènsules. Sobre el portal hi ha un gran finestral, emmarcat en pedra. A la dreta, hi ha una finestra també emmarcada en pedra amb la inscripció de l'any 1647 a la llinda.
Al pis de golfes, hi ha finestra amb arc rebaixat situada a l'eix vertical que el portal i una finestra petita a l'esquerra, amb llinda de fusta. La dreta de la façana ha estat modificada, aixecant la teulada per transformar les golfes en una planta pis, fet amb maó i teulada a un vessant, on hi ha dues finestres sense interès.
El parament és arrebossat amb pèrdues que deixen entreveure el mur fet de còdols. El ràfec és motllurat amb maó i la teulada a dues aigües amb teula àrab.
A l'interior de la masia hi ha un foc de rotllo.
Història
Masia del segle XV, reformada al XVII (1647) i convertida en masoveria al XIX.
Es coneix que a l'any 1454, Pere Bosc era el propietari de la masia i que tenia peces de terra propietat del monestir de Barcelona de Sant Pere de les Puel·les.
Després de la crisi agrària del segle XV, can Bosc va superar-la amb escreix i augmentà les terres amb la incorporació de masos rònecs. Aquest creixement va estar vinculat amb el posicionament social dels Bosc, obtenint càrrecs dins de la Baronia de Montbui. Els Bosc, aleshores, van llogar terres a altres pagesos per tal de cultivar-les. Per exemple, Joan Bosc va establir a rabassa morta una vinya a Agustí Martí el 1750.
A principis del segle XX, els Bosc van vincular-se a la família Xiol, anant a viure a Granollers i establint a la masia una masoveria. En aquest moment, Joan Xiol Bosc va formar part de la Cambra Agrària del Vallès i de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre.
Bibliografia
Ajuntament de Lliçà d’Amunt. Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014.
Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
CANTARELL AIXENDRI, Cinta; CIURANS VINYETA, Xavier (2004). “Can Puig, Can Bosc, Ca l’Artigues de la Serra” a DANTÍ, Jaume. Les arrels dels nostre poble. Itineraris pel patrimoni de Lliçà d’Amunt. Ajuntament de Lliçà d’Amunt.
GARCIA-PEY, Enric (2010). Recull Onomàstic de Lliçà d’Amunt. Els noms de casa, de lloc i de persona. Ajuntament de Lliçà d’Amunt i Grup L’Abans, p.48-49.
