Can Bosc

Dosrius

Segons Esteve Albert, can Bosc era la masia més gran i destacable del territori, i la família Bosch del Far, una de les nissagues més antigues i importants del terme. Gràcies al buidatge del Fons Llinatge Mercader, comtes de Bell-lloc, tenim notícia d'un capbreu de diversos dominis a Sant Celoni fet a favor de Salvi Bosch, del Far (anys 1508, 1527 i 1529). En el fogatge de l'any 1515 hi consta el mas Bosc. Posteriorment, el cognom Bosc apareix documentat pels voltants de l'any 1530 en relació a la fundació d'una capelleta dedicada a Nostra Senyora del Socors a la muntanya del Corredor (juntament amb la família de ca l'Arenes). També tenim notícia que l'any 1543, el mas Bosch del Far era propietat de Pere Bosch. En aquest sentit, és probable que la sepultura de Pere Bosch, mort l'any 1578 i situada dins del cementiri de l'església de Sant Andreu del Far, faci referència a la mateixa persona. Posteriorment, l'any 1573, els propietaris del mas Bosch del Far consten com a patrons "de la fundació del benefici de Nostra Senyora del Àngels de l'església de Sant Sadurní de Collsabadell per Jaume Bosch, prevere" (Plans, 2017: 76). L'any 1591, el mas Bosch del Far torna a aparèixer en un capbreu de cases i terres. Dins del segle XVII, una altra referència a la família Bosc la trobem l'any 1627, en què Joan Arenas i Antoni Bosch van fundar un benefici per a la capella del Santuari del Corredor. Posteriorment, en un capbreu de diversos dominis datat l'any 1650, hi consta en Francesc Bosch com a propietari del mas Bosch del Far. Tenim notícia que entre els anys 1653 i 1677, Francesc Bosch va vendre el mas a la comunitat de preveres de Santa Maria del Mar de Barcelona. A finals de l'any 1677, el mas passà a mans de la família Lloreda de Barcelona. Posteriorment, l'any 1765, la masia va entrar a formar part del patrimoni de la família Belloch per un casament entre els descendents de les dues famílies. D'aquest any data un inventari força destacable del mas i les seves propietats. Documentalment, en un registre de retolació de carrers i numeració de cases durant el quinquenni 1860-1865, hi consta al Veïnat de l'església del Far, núm. 3, en Joaquim Betlloch com a cap de dos edificis amb 15 habitants i, alhora, dins del Veïnat de Rials (Alfar), núm. 4, apareix el mateix nom com a cap d'un edifici amb 9 habitants. Posteriorment, en una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, hi consta que l'any 1897 hi havia una casa anomenada "Bosc" dins del veïnat del Far. L'any 1899, el segon comte de Bell-lloc va fer construïr un observatori i una casa de fusta, coneguda com "Villa Lina" o "Torre Bell-lloc", destinada a pavelló de caça (fou cremada durant la guerra Civil i estava bastida al turonet que hi ha a tramuntana de la masia). Amb la mort dels comtes, la masia va passar a ser propietat de la "Fundació Bell-lloch-Pozzali" (cognom del comte i la seva esposa), adscrita al Bisbat de Barcelona. L'any 1977, la fundació atorgà a favor de la Diputació de Barcelona la finca de can Bosc, amb una superfície total d'1.658.214 m2, i formada per terres de regadiu i de secà, vinya i bosc. Des de l'any 1914, a la masia hi hagueren masovers. Pel que fa a les reformes, hi ha constància que l'any 1994 es va desviar el camí per anar al Corredor, que passava pel mig de la construcció. L'any 1995 es va reconstruïr la teulada i es van reparar algunes esquerdes. En l'actualitat, des de l'any 2008, es va reformar i rehabilitar tota la construcció exteriorment, i està a l'espera de finalitzar les reformes interios i de tenir un nou ús com a Centre d'Informació del Parc del Montnegre i el Corredor.