Can Blanc surt documentat com a mas Vila al 1680, quan era propietat de Diego Blanc i Joana Torra. Aquest mateix any venen a carta de gràcia aquest mas, conjuntament amb Cal Ratera a Jacint Vilardaga. Al 1778, Manel Capdevila i Costa com a possessor del dret de lluir i recobrar el que posseïen Diego Blanc i el seu fill, recompra el mas Blanc a Francesc Vilardaga.
L’anàlisi de l’edifici senyala diferents moments constructius, començant pel segle XVI, on la casa estaria definida per dos cossos paral·lels separats per un mur mitger perpendicular a la façana principal, i que constaria de planta baixa i planta pis. Aquesta estructura es correspondria amb l'actual nau central i nau est.
Probablement l’esfondrament parcial de la casa al segle XVII va ser la causa de les grans reformes que es van realitzar durant aquest període. S'afegeix un cos a la banda de ponent i una eixida davant de la façana principal. Es refà el mur nord i s’eleva tot l’edifici un nivell assolint l’estructura actual. També es construeix el pastador adossat a la banda de llevant amb accés des del primer nivell. A l'angle sud-oest de la nau central es troba l'escala d'accés al pis, de pedra i de dos trams. En el nivell de la planta pis es troba la sala en el cos central, la cuina amb la llar de foc, la pica i els fogons a l’ala oest, l’ala est tindria una habitació amb doble envà oferint un espai mort, probablement amagatall, i un passadís d’accés al pastador. L’eixida quedaria flanquejada per dues habitacions, una a cada banda. La segona planta estaria dedicada a habitacions i probablement els graners.
Duran el segle XIX es tapien les arcades de la galeria del nivell de planta baixa amb la col·locació d'una porta d'entrada adovellada.
