Can Batlle

Sant Salvador de Guardiola

En època medieval aquest mas es coneixia amb el nom de Cerevigia o Saravivia, i més endavant amb el nom de Servinya o Servitge, però no s'ha de confondre amb el mas proper de can Servitge, al terme de Rajadell. Sabem que l'any 1268 hi residia un tal Guillem de Saravija (CAPDEVILA, 2006: 82). L'any 1317, amb motiu del casament de Berenguer Ceravija amb una filla de Ramon Morera (del mas Centelles de Rajadell) el primer fa donació del mas al seu fill, també anomenat Berenguer, en qualitat d'hereu (CAPDEVILA, 2001). El senyor del mas era Pere de Rocha, de Manresa, que el posseïa a mitges amb Berenguer Morera, un acabalat manresà. Al mas hi residia Berenguer Cerevigia, que el 1307 tenia un deute de 200 sous amb el seu senyor. L'any 1326 Berenguer va pagar al seu senyor, que llavors era "Perico" de Rocha, la quantitat de 50 sous com a dret de remença perquè la seva filla Romia pogués abandonar el mas amb motiu del seu casament amb un fill del mas Exarcello o Axartell (CAPDEVILA, 2006: 75, 81). A les darreries del segle XVI o primers del XVII els Servitge passen a ser propietaris del mas Montgròs, de manera que Valentí Servitge, fill de Bernat és hereu dels dos masos. Així quedava constituïda una important finca que incloïa una bona part del sector nord-oest del terme. Al primer quart del segle XVIII els Servitge perden la titularitat del mas, que passa a nom de Pere Soler (CAPDEVILA, 1997: 23). Dins l'heretat del mas hi havia la capella, avui desapareguda, de Santa Margarida, documentada des del segle XIII i en la qual hi van residir diverses deodonades. Al segle XVII la capella encara rebia donacions i queda clar que era de propietat del mas. Per exemple, l'any 1654: "deix i llegue a la capella de Santa Margarida que és del hereu del mas Seravija de dit terme de Guardiola, la qual està construïda dins la heretat de dit mas Seravija" (CAPDEVILA, 2006: 42). El nom del mas va tornar a canviar a partir del segle XVIII, quan el propietari de la casa es va convertir en el batlle del poble i es va començar a anomenar Can Batlle. En aquests últims segles ha estat un dels masos més pròspers del terme, tal com posen en evidència les dimensions de la construcció. Al llarg del segle XVIII bona part de les cases que van configurar el nucli urbà de Guardiola, sobretot al carrer de la Creu, pertanyien a can Batlle. Segons uns gravats que s'observen a les llindes de la masia, l'any 1815 es van fer obres importants a la casa, tal vegada la façana principal. Segons notícies orals, en aquesta època el propietari era un home de cal Valentinet, de Sant Salvador de Guardiola i el masover era Josep Sellarès Barba (de Set Rengs). Entorn de 1950 Josep Gallart Folch va adquirir la masia, juntament amb la de Montgròs i, una mica després, el mas Coll. Procedia d'una família d'indians de la Bisbal d'Empordà establerts a Barcelona, on també eren propietaris del Palau de les Heures. Josep Gallart va ocupar un alt càrrec a la companyia d'automòbils Hispano-Suiza i era també col·leccionista de pintura. Segons indica una inscripció, Josep Gallart va reconstruir la masia el 1950 i li va donar un aire més senyorial. També va construir de nova planta el tancament del recinte per l'ala nord-est. Al cap de poc els Gallart van vendre la finca als Riera, de Manresa, i aquests a la família Rosell, propietaris de Piensos Ganador, de Manresa. Més recentment, la casa fou venuda als actuals propietaris.