Can Barnola
Sant Quirze del Vallès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Torre residencial d’aspecte senyorial envoltada de jardí, de construcció contemporània però que remet a les masies catalanes tradicionals.
L’edifici és de planta rectangular amb planta baixa i un pis parcial superior que conforma un cos central destacat; completa el conjunt un porxo d’accés suportat per columnes adossat a la façana principal. Tots els cossos que conformen l’edifici presenten cobertes de teula àrab a quatre vessants amb amplis ràfecs sostinguts per mènsules de fusta. La construcció es sustenta sobre un sòcol de pedra i presenta rampes i escales que salven el desnivell.
Les obertures de l’edifici, conformades per finestres rectangulars protegides amb reixes de ferro forjat, es disposen de manera ordenada i simètrica. A la façana principal el cos central del primer pis es presenta obert amb arcs sobre columnes a mode de terrassa coberta. Els murs estan arrebossats i pintats en tons ocres i, en els punts on l'arrebossat ha saltat, es pot apreciar l’aparell constructiu de maó.
Prop de la torre trobem altres edificacions com una casa amb garatge i construccions auxiliars, així com una senzilla capella amb un petit campanar d’espadanya, absis semicircular i finestres estretes amb vitralls. En el jardí de la finca també destaca una escultura de Crist en pedra alçada sobre un pedestal en el jardí posterior de la torre i una piscina, actualment buida.
Història
Aquesta torre va ser construïda a mitjan del segle XX per ordre del matrimoni format per Feliu Barnola i Dolors Vallribera, propietaris de Can Viver de la Serra. Aquesta masia, documentada des del 1487, tenia una superfície de 1.182.800 m² dels quals 94.400 eren dedicats al cultiu de la vinya, 377.200 eren de bosc, 136.000 de cultiu de secà, 8.000 de regadiu i 567.200 eren de terra erma. També era una de les poques masies que tenia activitat ramadera, tot i que amb un paper secundari. Can Viver estava ocupat per masovers, i el matrimoni va fer construir la torre molt a prop per ubicar-hi la seva residència.
Segons informacions dels actuals propietaris, el matrimoni ocupava la planta baixa de la torre mentre que les seves minyones vivien al primer pis. D'altra banda, la casa amb garatge annex era la residència del xofer dels Barnola-Vallribera.
En morir sense descendència, tant la masia com la torre va passar a la Fundació Barnola-Vallribera Sant Josep, una entitat privada que el matrimoni havia demanat que es crees després de la seva mort amb l’objectiu que administrés totes les seves propietats i en repartís els rendiments als necessitats. Posteriorment la casa va ser adquirida pels seus actuals propietaris, que han expressat la voluntat de restaurar-la.
Bibliografia
CASADO, Irina (2001). Sant Quirze del Vallès. Cossetània Edicions.
GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (1999). Masies de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.
GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.
