Can Badal
Sant Cugat del Vallès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020. Annex 6. Catàleg de masies i cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable. Fitxa: SCU.042.
Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020. Annex 9. Inventari del Patrimoni Cultural. Fitxa: SCU.057.
Carta arqueològica de Sant Cugat del Vallès número 84.
Descripció
Masia possiblement d'origen medieval que ha conservat força bé la seva tipologia tradicional. El cos principal és de planta rectangular, i consta de planta baixa i un pis, amb teulada a doble vessant. Queda envoltat de diverses construccions auxiliars.
A la façana principal hi ha el portal d'entrada i dues obertures. A la planta pis n'hi ha dues més, pràcticament al mateix eix vertical que les inferiors. En totes les façanes les obertures són força petites, excepte en la posterior, on les obertures han estat molt modificades amb motiu dels usos que la masia va tenir des de principis del segle XX. En un costat de l'edifici es conserva un portal amb brancals, impostes i arc rebaixat, fet amb maons motllurats i col·locats a sardinell. Els murs són de maçoneria i arrebossats. A la teulada, situat al mig del carener hi ha una xemeneia.
Història
La quadra de Canals era una entitat territorial autònoma originada en època medieval a l'oest de Valldoreix i dominada pel castell de Canals. Des del punt de vista eclesiàstic el centre era la desapareguda església de Sant Martí de Bosquerons. En aquest territori s'hi va formar un petit poble havia estat municipi, i que fou agregat a Sant Cugat del Vallès el 1846.
Aquesta masia es troba en territori de l'antiga quadra de Canals. Hom creu que es podria tractar de l'antic "manso de Abadia", documentat al cartulari del monestir de Sant Cugat. Des de principis del segle XX el mas va acollir una bòbila.
L'any 1998 es va realitzar una prospecció arqueològica al camí de Can Badal on van aparèixer unes lloses que podrien correspondre a restes de cistes, cosa que evidenciaria l'existència d'enterraments en aquesta zona.
Bibliografia
Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.
Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. 2020.
AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998). Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.
