Can Amat
Cabrils
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Conjunt format per una masia del grup I de Bonet Garí (1981) i una torre de defensa unida a la masia per un pas elevat. La masia consta de planta baixa, pis i golfes Coberta de teules paral·lela a la façana principal. Façana principal amb el portal dovellat i finestres gòtiques, que Bonet-Garí situa en el segle XIV. Les dues finestres de la planta baixa estan protegides amb reixes de ferro. L'estructura interna de la casa és de tres cossos perpendiculars a la façana i dos més per al celler, paral·lels, units amb arcs de pedra picada. Al costat dret hi ha dos cossos més dedicats antigament als estables. La torre està descrita a la fitxa núm. 32.
Hem classificat Can Amat com a conjunt arquitectònic perquè la seva Torre de Defensa està catalogada com a BCIN i la masia no ho està. Per aquest motiu, s'ha individualitzat la Torre en la fitxa núm. 32 i la present fitxa ha de servir per la masia. També té una bassa amb un pou d'abastiment d'aigua.
Història
La propietat de la família Amat sempre havia estat molt important a la zona. Es coneix el nom del pagès Joan Amat gràcies a un Benefici sota la invocació de Santa Maria del Roser i de Sant Joan. Fou fundat per Joan Amat, pagès del veïnat del Sant Crist, en document signat davant Antoni Martí, notari regent de l'escrivania episcopal de Girona, el 1618. Establí que l'obtentor hauria de celebrar cada mes 12 misses a l'altar del benefici, els dies designats, i el dotà amb dos censos, de 200 lliures de preu. Deixà el dret de patronat al propietari de la casa d'Amat del San Crist, amb lliure facultat de presentar. El document es troba en un procés del 1674, i en la visita del 1726. El 1726 foren presentats els rèdits, i s'hi explica que un dels censos s'havia perdut abans del darrer setge de la ciutat, i que per tant restava dotat només amb 100 lliures. Per això, en la visita del 1736, l'obtentor explicà que a causa de la disminució dels rèdits, solament hi celebrava 6 misses, i no fou desaprovat pel bisbe; però calia que fes constar quan temps feia. Els darrers obtentors i patrons foren: Jacint Roure (1711); Josep Vives (1711), presentat per Antoni mat...; Bonaventura Amat (1734), presentat per Jaume Amat.
Bibliografia
BONET GARÍ, Lluís (1983). Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Editorial Montblanc - Martín, CEC. Barcelona. VILARDELL, Alex (1988). Can Amat. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Municipi de Cabrils. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit.
