Camprodon
Santa Maria de Merlès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Camprodon és una masia situada a tocar de la carretera BV-4401 al nord-est del nucli de Sant Pau de Pinós, pocs metres al nord d'una alzina de grans dimensions.
Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum de planta rectangular, de planta baixa i primer pis, bastit amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant la majoria d'obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior.
La façana principal, orientada a l'est, presenta tres obertures a la planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra bisellada actualment tapiada, una petita finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a mode d'espitllera i un portal emmarcat amb pedra bisellada, amb la data de 1688 a la llinda i un arc de descàrrega format per lloses col·locades a plec de llibre. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, la central amb ampit motllurat i la de l'esquerra, amb la data de 1749 amb una creu intercalada a la llinda.
La façana sud té únicament dues obertures, ambdues a nivell de primer pis. Es tracta d'una finestra emmarcada amb pedra treballada, actualment tapiada, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada.
La façana oest presenta dues espitlleres emmarcades amb maó a la planta baixa i quatre finestres al primer pis, dues emmarcades amb pedra treballada i dues reformades.
La façana nord presenta una cantonada diferenciada integrada al mur denotant una ampliació i dos cossos bastits amb murs de maçoneria de pedra adossats a nivell de planta baixa. El cos de l'esquerra correspon a un cobert i el de la dreta, format interiorment per un volta de canó recoberta amb rajol, era el femer.
Pocs metres al sud-est de la casa, hi ha un altre volum dedicat a l'habitatge, actualment derruït. Conserva únicament diverses obertures emmarcades amb arc rebaixat de maó.
Història
Camprodon en l'època daurada dels traginers fou un hostal molt conegut per la seva bona cuina. Durant la guerra dels carlins, tant aquests com els liberals hi solien fer parada per menjar. Prop de la casa hi havia una pleta amb una gran alzina on ramats i pastors transumants hi feien parada.
Bibliografia
TORRES, Jordi (2002). Camins amb memòria. Llegendes, dites i fets de la vora del camí. Solc.