Campió
Castell de l'Areny

    Berguedà
    A la zona central de la meitat sud del terme municipal, prop de la carretera de Castell.
    Emplaçament
    A la C-26, agafar la carretera que porta a Castell de l'Areny, seguir uns 4,68 km, és sobre la ctra.
    855

    Coordenades:

    42.1667
    1.93877
    412341
    4668830
    Número de fitxa
    08057 - 24
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Popular
    Segle
    XVIII
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    08056A005000150000WX
    Autoria de la fitxa
    Sara Simon Vilardaga

    La masia de Campió està situada en una àrea planera i oberta situada al vessant oest de la vall de la riera de Castell. L'aparença actual de la casa és resultat de la darrera reforma realitzada recentment. Es tracta d'una petita casa de planta rectangular, amb coberta a dos vessants i carener orientat aproximadament est-oest. Consta de dues plantes, baixa i primera (potser també unes petites golfes). L'estructura està construïda adossada a un marge, fet que determina que l'alçada visible de les seves façanes no sigui el mateix, comportant que la façana oest només és vista a partir de nivell de planta primera. Està construïda amb murs de pedra formats per un paredat de pedres irregulars i alguns carreus desbastats, en conjunt de mides no massa grans, i amb cantoneres poc diferenciades del conjunt del parament, tot i que són de mides lleugerament majors i potser una mica més ben tallades. Cal dir que la façana oest sembla que tota ella ha estat refeta de nou, segurament en la darrera reforma duta a terme. Pel que fa a les obertures, cal dir que consta de dues portes d'accés, totes dues situades a nivell de planta baixa, una a la façana de migdia i l'altra a la de llevant. La porta de la façana sud té llinda plana de fusta i brancals formats pel mateix parament del mur. La porta de llevant és emmarcada amb maó massís als brancals i a la llinda en arc rebaixat amb el maó disposat a plec de llibre. Aquesta tipologia és la mateixa que trobem a la resta d'obertures de la casa, excepte una de petita situada a tocar d'aquesta porta de llevant, que és també emmarcada amb el mateix tipus de maó, però en aquest cas la llinda és plana, ja que les dimensions són petites. El conjunt d'aquestes obertures amb maó massís tenen ampit de pedra. Totes aquestes obertures mostra traça d'haver estat modificades o remodelades arran de les darreres obres de reforma. Cal dir, que en algunes d'aquestes finestres s'observa la presència de maó d'aspecte i configuració diferenciada, fet que fa pensar que algunes de les obertures ja devien estat constituïdes amb aquest tipus de material i d'acabat. Tot i això si que es pot veure clarament, que la configuració de la majoria de les obertures ha estat uniformitzada i en aparença engrandides.
    A la part nord-oest hi ha la traça del que devia ser el paller.

    La masia Campió la trobem referenciada amb la denominació utilitzada, però també com a Can Pió, s'ha utilitzat l'opció aconsellada per l'ajuntament.

    La masia consta referenciada en les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny a finals del segle XVIII.
    Altres informacions documentals conegudes es remunten a mitjans del segle XIX. Així, la primera notícia la trobem en el llibre "Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32" (ACBR), en l'apartat corresponent a Castell de l'Areny s'esmenta la masia Campió en la que s'hi relaciona a Juan Bover.
    A l'Arxiu Municipal de Castell de l'Areny es conserva un petit lligall conservat corresponent a un llevador, identificat amb el núm. 5 i amb data de 14 de novembre del 1858, i en el qual hi ha un llarg llistat de cases del terme municipal i entre les quals hi figura Campió
    En una relació d'habitants de Castell de l'Areny (Cèdula) datada a 14 de gener de 1898 consta que a Campió hi vivien sis persones, el matrimoni i quatre fills. El cap de família era Ramon Bober i Comellas i la muller, Maria Manso i Noguera

    TRASSERRA, P. (2003): La meva infantesa. (Autoedició)