El 20 de juliol de l'any 1936, durant la Guerra Civil Espanyola, els membres d'un Comitè Revolucionari de Granollers, del bàndol republicà, van espoliar i cremar l'església de Sant Pere de Vilamajor. Tanmateix, van obligar al campaner Joan Sauqué a fer caure les dues campanes mitjanes (la de les oracions i la dels difunts), per a endur-se-les i fondre-les com a material de guerra. Gràcies a la intervenció de Pompeu Fabra, que en aquesta època es trobava a can Cortès, es van salvar la campana gran i la petita, al convèncer a aquests exaltats antireligiosos de deixar-les com a rellotge, ja que aquests tocs no tenien dimensió religiosa. L'any 1988 van ser beneïdes les noves campanes del cos superior del cloquer: l'Anna, la Laia i la Maria, que es van construir a Olot, a la Foneria Barberí, i van ser finançades per l'Ajuntament i la Caixa Laietana El toc inaugural el va fer el darrer campaner, en Josep Sauqué. L'Ajuntament va sufragar la nova il·luminació del campanar i el nou mecanisme electrònic del rellotge per al repic de campanes. La campana Petita o la Marieta es troba actualment exposada a la Mongia.
