Campanar de Sant Pere de Ferrerons
Moià
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Campanar adossat al mur nord de l'església de Sant Pere de Ferrerons. La torre del campanar és de planta quadrada amb parament de grans carreus de talla regular del qual una gran part pertany a l'església primitiva, segurament construït al s. XIII.
L'accés a les escales del campanar de Sant Pere de Ferrerons es troba a l'interior de l'església, a la banda nord, és una porta moderna que dona a les escales del campanar amb voltes catalanes. El primer pis d'esglaons és de pedra. En el primer vestíbul es troba l'accés al cor de l'església. Al segon pis, l'escala s'estreny i en el segon vestíbul es poden apreciar els forats de les bastides antigues de construcció. Arribant al tercer pis s'observa un joc de campanes col·locades al terra. No hi ha espadanya, però a les finestres dobles romanen restes de les estructures de fusta i els claus de ferro que les aguantaven antigament. N'hi ha dues, la de dalt és petita, de bronze i decorada amb "un llaç que rodeja les lletres Teresa 1856". Sota l'estructura de fusta que les subjecta es troba la segona, més gran, també de bronze decorada amb lletres.
Història
Sant Pere de Ferrerons es coneix documentalment des del s. X. Des d'aleshores l'edifici ha patit modificacions en la seva estructura, però sense perdre mai la seva categoria parroquial. L'edifici actual es va construir a l'any 1763 aprofitant part dels murs romànics i la torre del campanar, que és una edificació de finals del Romànic. L'església ha estat transformada diverses vegades i els seus objectes de culte traslladats a Moià.
L'any 1846 la parròquia de Ferrerons es va agregar al municipi de Moià.
Bibliografia
Dovella (1994); " Moià i rodalies ". Revista d'Història i Art del Bages. pàg.32-38. Any IV. Nº Dotzè/12. Manresa.
Tarradell i Mateu, M; Riu i Riu, M; Giralt i Raventós, E (1988); Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II. 2ª edició. Ed. Parcir Selectes. Manresa, .
Ubals i Picanyol, D (2001); " Les Masies de Moià ". Pàg. 25. Moià.