Campana Ramona
Gelida
Ubicació
Coordenades:
Classificació
ACORD GOV/26/2018, de 26 de juny, pel qual es delimita l'entorn de protecció del castell de Gelida, a Gelida (Alt Penedès). DOGC Núm. 7652 - 28.06.2018
RESOLUCIÓ CLT/ 457/2017, de 27 de febrer, per la qual s'incoa expedient de delimitació de l'entorn de protecció del castell de Gelida, a Gelida (Alt Penedès), i s'obre un període d'informació pública.
En aquesta mateixa resolució es deixa sense efecte la incoació de l'entorn que segueix: Castell i entorn incoat per Resolució 13/12/1979 i BOE 25/02/1980
Sòl de Protecció Especial (Pla territorial Metropolità de Barcelona, Pla Director Territorial de l’Alt Penedès)
Descripció
La campana Ramona s’ubica al campanar de Sant Pere del Castell de Gelida. Va ser fosa el 1993 per Barberí d’Olot.
Té un diàmetre de 45 cm i un pes de 53 kg.
Disposa d’un jou de ferro, i té com a decoració una imatge de Sant Ramon.
Història
Les primeres notícies que tenim de campanes i similars en època antiga, però segons la tradició, és al segle V, quan Sant Paulí de Nola n’afavoreix la implantació a les esglésies. Les primeres referències de l’ús de campanes, de mida petita, es remunten al segle VI, quan comença la seva difusió en monestirs i esglésies. A partir del segle XI se’n generalitza l’ús i a partir del segle XII ja agafen la forma que coneixem avui dia.
De l’antic temple de Sant Pere del castell en sabem que ja hi havia campanes el 1445. Dels principals campanars de torre, el de Sant Pere del Castell, datat del 1796. Per construir la torre del campanar es van utilitzar les pedres de les zones en ruïna del castell, a petició de mossèn Josep Costa al marquès de Cerdanyola, senyor de Gelida, el 1780. Quan el 25 de juny de 1871 es va fer el solemne trasllat dels elements litúrgics a la parròquia, les campanes també es van traslladar a la nova església, i el campanar del Castell es va quedar mut fins el 1987, quan gràcies a diverses obres de condicionament dutes a terme per l’Associació d’Amics del Castell de Gelida, s’hi va instal·lar la campana Jordina, en record a Jordi Castellví i Tarrida, membre de l’Associació i que va morir d’accident el 1985 als 19 anys. El 1993, Ramon Ferrando i Cid va regalar la Ramona, per commemorar el naixement del seu fill. I el 1995, la família Pàmies i Mir va regalar la Núria. Les tres campanes estan automatitzades. Toquen les hores, l’Avemaria i el repic de vigília de festa. També es poden tocar manualment.
Bibliografia
CARAFÍ, Enric (1997). "Les campanes de Gelida, el poble en té 13". Programa Festa Major 1997. p 85-94
CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.
ESTRUCH, Josep (1996). "Cloenda de setembre. Dues figures gelidenques entranyables". Programa Festa Major 2002. pp. 105-108.
LLOPART, Carme (1988). "Tocs de Campanes". Programa Festa Major 1988. pp. 71-72.
MAURI, Alfred (2019). Campanes, campanars i campaners de Gelida. Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 8. Ajuntament de Gelida.
PASCUAL, Anton (1986). "Fa 100 anys, el marquès de Gelida es va relacionar amb Sant Joan Bosco". Programa Festa Major 1986. pp. 56-58.
