Campana Ramona

Gelida

Les primeres notícies que tenim de campanes i similars en època antiga, però segons la tradició, és al segle V, quan Sant Paulí de Nola n’afavoreix la implantació a les esglésies. Les primeres referències de l’ús de campanes, de mida petita, es remunten al segle VI, quan comença la seva difusió en monestirs i esglésies. A partir del segle XI se’n generalitza l’ús i a partir del segle XII ja agafen la forma que coneixem avui dia.

De l’antic temple de Sant Pere del castell en sabem que ja hi havia campanes el 1445. Dels principals campanars de torre, el de Sant Pere del Castell, datat del 1796. Per construir la torre del campanar es van utilitzar les pedres de les zones en ruïna del castell, a petició de mossèn Josep Costa al marquès de Cerdanyola, senyor de Gelida, el 1780. Quan el 25 de juny de 1871 es va fer el solemne trasllat dels elements litúrgics a la parròquia, les campanes també es van traslladar a la nova església, i el campanar del Castell es va quedar mut fins el 1987, quan gràcies a diverses obres de condicionament dutes a terme per l’Associació d’Amics del Castell de Gelida, s’hi va instal·lar la campana Jordina, en record a Jordi Castellví i Tarrida, membre de l’Associació i que va morir d’accident el 1985 als 19 anys. El 1993, Ramon Ferrando i Cid va regalar la Ramona, per commemorar el naixement del seu fill. I el 1995, la família Pàmies i Mir va regalar la Núria. Les tres campanes estan automatitzades. Toquen les hores, l’Avemaria i el repic de vigília de festa. També es poden tocar manualment.