Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La segona carretera o camí reial, correspondria al traçat que sortint de l'antic Pontarró, seguiria el traçat de l'antic camí Reial que es dirigia a Montserrat, coincidint amb l'actual Avinguda de Montserrat. En arribar a l'estació de tren Martorell Enllaç, un ramal o camí es dirigiria vers ponent, a l'alçada del barri de La Creu, coincidint aproximadament amb el traçat de l'Avinguda de Can Cases de Martorell. El camí s'enfilaria en direcció nord-oest, creuant l'actual polígon industrial de la SEAT per la seva banda sud i creuant posteriorment el polígon industrial de Ca n'Estella. Seguiria pels camps de can Domènech fins arribar a l'actual rotonda del camí de ca n'Amat situada al costat del Pla de Can Serra. El camí seguiria circulant per sota el Turó de Can Serra, coincidint amb el límit nord de la urbanització de Vallserrat. En creuar la via del Ferrocarril de Barcelona a Igualada, el camí prosseguiria fins creuar altre cop la via fèrria i circular posteriorment seguint el límit nord del municipi de Sant Esteve Sesrovires. El camí circularia vers ponent per darrera la Mina Llarga i La Mina Curta i giraria cap el sud fins arribar a l'actual Estació de La Beguda. Des d'aquest punt, l'antic camí seguiria el seu recorregut cap el sud i entraria al nucli de la Beguda Alta per l'actual carrer de l'Estació i carrer Major, fins empalmar amb el carrer de la Font. En aquest punt és on es retrobaven els dos antics camins que, sortint del Pontarró, havien seguit distints traçats. Aquest punt on coincidien ambdós Camins Reials (Cami Reial 1 i Cami Reial 2), és actualment el punt on coincideixen els limits dels tres diferents termes municipals on pertany el poble de la Beguda Alta: Sant Esteve Sesrovires, Sant Llorenç d'Hortons i Masquefa.
A la Memòria del Mapa de patrimoni presentat del municipi de Sant Esteve Sesrovires, s'ha identificat el traçat de quatre antics camins reials dels quals, actualment, dos d'ells circulen clarament pel bell mig del municipi estudiat. S'han identificat com Cami Reial 1, Camí Reial 2, Camí Reial 3 i camí Reial 4, dels quals els dos primers són variants d'un mateix traçat i són els que creuen el municipi d'est a oest. Per poder reconstruïr el traçat dels antics camins sobre el territori actual s'ha utilitzat i superposat la informació provinent de diferents fonts documentals, tan escrites com gràfiques. Es va partir de la descripció continguda en les Respostes al qüestionari de Francisco de Zamora de l'any 1789. Aquesta descripció es va superposar bàsicament amb la planimetria històrica del fons de Minutes municipals de la Cartoteca de l'ICC i la cartografia actual del municipi.
Història
La Resposta II del qüestionari de Francisco de Zamora "Relación en que conciste el término o parroquia de San Estevan Sasroviras, obispado y corregimiento de Barcelona", en el foli 429, descriu que el terme de Sant Esteve Sesrovires te quatre carreteres o camins Reials: "parte con la que va Noya arriba, de Martorel a Villafranca del Panadés; parte con la que va de Martorel en Monsserrate; y las otras dos, que van de Barcelona a Madrid. La carretera de Madrid se divide en dos en el Pontarró de Martorel: éstas passan por medio del término de San Estevan Saroviras y después se buelven a juntar en la Beguda asta donde llega el término (desde el llano de Martorel asta dicha Beguda es territorio de San Estevan). La una sirve de ataco y es más llana; no ay en ella sino subida del dicho Pontarró. Por ésta passan los correos, postas y estafetas de S.M. y también algunos carros. Por la otra passan los cotxes, calesas bolantes y carros; en ésta ay 5 subidas y algo penosas."
Bibliografia
CODINA, Jaume, MORAN, Josep, RENOM, Mercè (1992) Textos i Estudis de Cultura Catalana. "El Baix Llobregat el 1789". Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Fons de planimetria històrica de les Minutes municipals. Cartoteca ICC.
