Els camins ramaders són els camins que utilitzen els ramats en els seus desplaçaments transhumants, els camins que uneixen les pastures d'estiu i les pastures d'hivern. Són camins que existeixen des de fa segles, i on els ramats poden trobar pastura, abeuradors i llocs de descans i tenen dret a pas.
A Catalunya les pastures d'estiu es troben principalment als Pirineus i a l'hivern baixen a la Depressió interior, a la Depressió pre-litoral, Gironès, Baix Ebre. El mapa de Llobet i Vilà (1950), mostra aquestes zones de pastura i els camins ramaders que les uneixen.
El conjunt de camins ramaders existents a Catalunya conforma un patrimoni cultural de gran importància, al mateix temps que constitueix una xarxa de vies de transport encara utilitzades per una bona part dels ramaders com a mitjà per facilitar la transhumància dels ramats. Actualment existeix la llei 3/1995, del 23 de març, de vies pecuàries. També es considera un argument de pes l'antiguitat i la funció d'aquestes vies com a nexe d'unió, facilitant la relació entre les clàssiques activitats agro-forestals i ramaderes, amb els nous usos del món rural: usos mediambientals, de corredors biològics entre espais naturals, culturals, etc.
