El municipi, segons la delimitació fixada al segle XIV i retocada en època moderna, té per eix nord- sud la carretera comarcal B-520 que va de Vic a Arbúcies, aquesta carretera és l'espina dorsal del terme i d'ella surten tots els camins o pistes que enllacen els masos i indrets de l terme. La més notable és l'antiga carretera de Sala-d'Heures, amb una derivació a la Casanova d'en Pasqual, que continua vers l'alçada de l'Omeda on es bifurca amb un brancal que porta a Sant Marc i un altre que continua pel mig del pla de la Mata fins trobar la carretera de Sant Julià de Vilatorta i Vilalleons i ambdues cap a Viladrau. Des d'època antiga el terme de Santa Eugènia era travessat per diferents camins rals o camins públics de protecció reial. El més important era el camí ral d'Olot a Barcelona que baixava del Cabrerès, passava per Roda i Calldetenes i travessava el terme de Santa Eugènia d'on sortia per sota el mas Tarrés d'Amunt i seguia vers el Ral per entroncar amb el camí de la Cerdanya o de Barcelona a Puigcerdà, també conegut com a camí ral a Viladrau. Aquests vials estaven sovint subjectes a obres i reformes. En aquest context destaca l'acord del 1940 d'arranjament dels camins que van patir els efectes de l'aiguat del 1940 i que presentaven un estat de conservació més precari. Aquests eren la carretera de Sala-d'Heures, el camí al Coll, al Tarrés i Genis i l'entrada al poble per la carretera nova del revolt (B-520). Per tirar endavant les obres, els veïns i usuaris es van veure obligats a treballar-hi per mitjà de l'impost de prestació personal.
