Camí ral de Peguera a Feners

Fígols

Camí ral de Peguera a Feners és una pista forestal que creua part del terme municipal de Fígols amb un ferm irregular. No hi ha guardarails ni trencaigües, i el ferm és de pedres i terra. Amb una longitud aproximada de 7 quilòmetres, el camí ral de Peguera a Feners és una de les rutes tradicionals més significatives de l’alta muntanya berguedana. Aquest sender històric travessa part del terme municipal de Fígols i connectava, durant segles, el petit nucli miner i pastoril de Peguera amb les valls mitjanes i el nucli de Feners, a través d’un traçat que oscil·la entre els 1.700 i els 1.200 metres d’altitud. Més enllà de la seva funcionalitat com a via de comunicació, el camí representa un testimoni viu de la relació entre les persones i el territori: un corredor natural que va articular la vida quotidiana, econòmica i social de generacions senceres. Durant l’època d’activitat de Peguera, aquest camí era essencial. Servia com a única via de sortida directa cap al sud, i era utilitzat per pastors, ramaders, miners, traginers, dones que transportaven queviures i infants que baixaven a escola. A través del coll de Fumanya i les carenes que separen les dues conques, el camí permetia el pas a peu o amb bèsties de càrrega en un recorregut que, malgrat ser exigent, era considerat segur i ben establert. L’estreta relació entre Peguera i Feners es materialitzava en aquesta via de terra, que travessava un paisatge d’alt valor natural i humà. La vegetació que acompanya aquest camí és rica i diversa, fruit del contrast d’altituds i orientacions. Als trams superiors, prop de Peguera, dominen els prats subalpins i els boscos de pi negre, amb presència de neret, ginebrons i floracions estiuenques. Més avall, el camí s’endinsa en pinedes de pi roig, amb un sotabosc variat de boix, estepes i, en zones més humides, freixes i avellaners. Els usos tradicionals han deixat empremta en forma de marges de pedra seca, trams empedrats, feixes abandonades i antigues barraques, que avui testimonien l’aprofitament intensiu i equilibrat del medi per part de les comunitats locals. Amb la desaparició progressiva del nucli de Peguera a mitjan segle XX i la millora de les infraestructures modernes, el camí ral va quedar en desús. Tanmateix, encara avui es conserva gairebé íntegre, i pot ser recorregut com a ruta de senderisme patrimonial, oferint una experiència immersiva en el paisatge i la memòria de la muntanya berguedana. Redescobrir aquest camí és, també, reconnectar amb un model de vida lligat a l’esforç, la proximitat i l’equilibri amb la natura.