Camí Ral de Manresa a Vic

Collsuspina

El trobem documentat àmpliament des del segle XVIII. El 1759 hi ha dos documents de certificació fet per regidors de Tona i Collsuspina testificant el mal estat d'alguns trams d'aquest camí, fonamentalment al seu pas per Sant Cugat de Gavadons i pel poble, apuntant la dificultat de mantenir el camí amb bens propis ja que no hi ha comerç ni trànsit, excepte l'Arrendatari del Mesón "que conduce para el abasto de su arriendo" (Pladevall, 1990: 288). El 1760 en un document fet per observadors del Rei Carles III que especifica que hi havia un comerç important entre Vic i Manresa, sobre tot de teixits de tafetà, seda, i d'aiguardents i vi. El març de 1788 Francisco de Zamora recull l'estat dels camins principals del corregiment de Vic, i fent referència al camí de ferradura de Vic a Manresa explica les modificacions que cal fer perquè el camí sigui carreter : "... Antes de llegar al lugar de Collsespina se halla una riera nombrada lo Torrent de Collsespina, en donde deve construirse una pequeña puente; y pasada dicha puente se ha de suabizar la subida; los materiales para las referidas obras están muy cerca...". La importància com a via de pas és confirmada per la primitiva via romana documentada entre el 124 i el 115 aC. per dos mil·liaris romans, l'un aparegut prop del Vilar de Tona, al peu de la costa, i l'altre a can Vendrell de Santa Eulàlia de Ronçana. Un tercer mil·liari, amb la inscripció malmesa, aparegué posteriorment a Vilageriu de Tona, el qual acabà de confirmar el traçat d'aquesta via romana, que coincideix en una bona part amb la Strata Francisca (o camí de França) de Vic a Manresa, abundosament documentada a Collsuspina i a Moià des dels volts del 1050. Notícies dels anys 1058 i 1065 (Pladevall, 1971) "diuen que el camí francès passava per Fajadella i atravessava el torrent d'Ardanella, que es trobava en loco que dicitur ultra Spinam, és a dir, a l'altra banda de l'Espina, i el torrent de Juncosa, que baixava d'Armadans (Arx. Cap. Vic, col. 6, docs 1891 i 1950)". La Strata Francisca era una via militar utilitzada pels francs durant la reorganització de la Marca Hispànica que venia des de Tona i pujaria per Güells i per Colldarniu, Regàs, Boldrons i Gavadons, seguiria fins al poble de Collsuspina i des d'aquí un ramal conduïa fins a Moià i Manresa, seguint la traça de l'antic camí Ral de Vic a Manresa; i un altre ramal portaria des del poble cap a l'Espina, seguint a Santa Coloma Sasserra fins arribar a Castellterçol.