Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà
Descripció
Es tracta d'un camí de bast en els seus orígens.
El camí ral de Berga a Sant Llorenç, entrava a Terrers per can Blanc, passava pel coll de Terrers, per sota i al nord de l'església de Sant Serni i flanquejava el cingle Roig per la base en direcció a cal Vernis i Llinars. El camí ha estat afectat per la construcció de la pista d'accés a les cases de Terrers des de Castellar del Riu; només conserva les seves característiques originals a partir del flanqueig del cingle fins a cal Vernis.
El camí ral de Berga a Sant Llorenç creua el municipi de Capolat per l'angle nord-oest del terme municipal, creua la vall del riu Terrers enlairat i pel seu vessant dret, tot flanquejant la Serra de la Corba pel seu extrem occidental. En el seu traçat es creuen dues zones clarament diferenciades. En primer lloc una zona de terres de conreu, enlairades sobre els típics terrers de la zona i per sota les altes cingleres de Bauma Roja, aquestes antigues feixes estan reconvertides en prats de pastura i bosc de pi roig. El segon sector és una zona de fort pendent amb bosc mixt d'alzines, roures i pi roig per on es creuen els cingles de cal Vernis i es dóna entrada a la vall de la Corba en el municipi de Llinars.
En el capbreu de 1789, Miquel Ribera del mas Ribera de Capolat declara que una de les afrontacions del seu mas per la banda de tramuntana es fa ...mediant lo camí real que va de Sisquer a la vila de Berga...
L’itinerari d’aquest camí al seu pas per Terrers entre Castellar del Riu i Llinars es recollit per C. A. Torras sota la designació de camí ral de ferradura, amb una durada de 6 h 30’ («Bergadà. Valls altes del Llobregat», Pirineu Català, Barcelona, 1905, p. 215-217, itinerari 98).
També se l’esmenta com «camino de herradura que va desde la yglesia de Castellar del Riu á la yglesia de Llinars», a l’acte d’atermenament de la novena fita del termenat entre els termes de Castellar del Riu i Capolat, en l’indret conegut com el Roc de la Paella, practicat amb data del 17 de juny de 1923.
Bibliografia
SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.
SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari de camins de Capolat. Inèdit.
Per protegir la teva intimitat, abans de continuar volem assegurar-nos que saps que, tant nosaltres com els nostres col·laboradors, utilitzem algunes “cookies” a la web per a facilitar-te l’ús:
Pròpies i de tercers amb finalitats estadístiques, amb les que no es recull informació dels usuaris ni es registren les adreces IP d’accés.
Pròpies i de tercers per a garantir el funcionament bàsic, com la sessió d’usuari, i aspectes de personalització, com l’idioma de les nostres pàgines. Guardem l’acceptació de cookies durant 30 dies per a millorar l’experiència de navegació. Recorda que pots eliminar les cookies del teu navegador.
De tercers per mostrar-te informació de les nostres xarxes socials, com Facebook, Twitter, YouTube, etc. A l’accedir a aquests llocs web podràs decidir si acceptes o no les seves polítiques de privacitat i de cookies.
