Camí Ral
Vilanova de Sau
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Gran part de l'antic camí ral es troba actualment asfaltat i és part d'una pista forestal. El seu recorregut sencer és força imprecís ja que la documentació existent és pràcticament nul·la. El recorregut passa pel pont de Malafogassa i segueix cap a Vilanova. Antigament arribava fins a Sant Romà actualment sota les aigües.
El pantà també va inundar el notable pont de Sau, un dels més singulars i espectaculars que hi havia sobre el Ter, per aquest segon pont també hi passava el camí ral procedent de Vilanova.
Història
El terme camí ral segurament prové de la derivació del mot "real". Significa que eren camins sota la jurisdicció del rei, tan mateix el mot ral, té un altre significat (partida agrícola o terreny agrícola). Aquest fet permetria pensar que el alguns d'ells facin referència a l'accés del poble als camps.
La documentació existent sobre el camí ral que passa pel municipi de Sau és molt escassa, en alguna guia turística es confon un tram de la "strata francisca" via d'origen romà que comunicava Vic amb Barcelona pel sud mentre que cap al nord es dirigia cap a França. Aquesta via, en tot cas, correspondria a l'actual camí ral de Vic a Olot, tan mateix el seu recorregut és encara discutit pels historiadors i no sembla que circulés pel terme de Sau.
Al segle X es documenta un camí que es troba al terme del castell de Cornil a la vila de Sau "Saue" "strada" o "via qui perguit ubique". El seu recorregut però és imprecís, ja que no indica la direcció que prenia.
És possible però que aquest passes pel pont de Sant Romà que es troba sota les aigües del pantà i que d'aquí es dirigís al castell de Cornil, cap al nord i al pont de Malafogassa cap al sud.
Bibliografia
A.A.D.D. (2008). Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Guies dels Parcs. Núm. 7. Xarxa de Parcs. Diputació de Barcelona.
BOLÒS, J. Hurtado, V. (2001). Atles del comtat d'Osona (798-993). Rafael Dalmau, Barcelona.
ORDEIG, Ramon (1982). "Villae, Viae i Stratae d'Osona, testimonis de l'antiguitat a l'època medieval". AUSA X, pp 102-104. Patronat d'Estudis Ausonencs.
