Camí dels Pèlags o a prop de la riera de Castellolí

Castellolí

Es tracta de troballes superficials de materials arqueològics de diverses èpoques històriques, en una amplia zona al sud-oest del nucli urbà de Castellolí, al sud del traçat de la N-II, que s'estén per l'extrem sud d'un camp de conreu i en el vessant que descendeix cap als Pèlags. Va ser descobert, l'any 1989, per Beatriz Restrepo.
Els materials recollits en aquest jaciment, classificats segons la fase cronològica a què pertanyen, són els següents:
- Època Ibèrica: ceràmica gris ibèrica de la costa catalana (segona meitat del segle IV-I aC), ceràmica gris ibèrica amb decoració estampillada (segona meitat del segle IV- finals del III aC), ceràmica ibèrica oxidada, ceràmica ibèrica feta a mà, àmfora ibèrica de la costa catalana, fragments de molí manual de granit i esclats de sílex.
- Període romà: ceràmica "Sigillata" hispànica amb decoració estampillada de motius circulars (segona meitat del segle I dC - III dC), ceràmica de cuina africana de vora fumada (segles I aC -I dC), ceràmica comuna romana (segles I aC - I dC), un fragment de "tegula" romana, i quatre fragments de "dolium".
- Edat Mitjana: ceràmica gris medieval (segles XIII-XIV), un fragment de morter amb vidriat verd i groc (segle XIV), ceràmica amb vidriat verd d'aspecte baix medieval.
- Edat Moderna: ceràmiques vidriades modernes (segles XVII-XVIII).
El fet de que els materials documentats es trobin escampats pel vessant que descendeix cap als Pèlags, podria indicar l'existència d'un assentament situat en el límit de la plana amb l'estreta vall formada per la riera, i que la ceràmica hagués descendit a causa de l'erosió.
En el sector est del jaciment es conserven restes de petites feixes de conreu que podrien haver malmès les probables restes d'estructures antigues relacionades amb les troballes.
Tanmateix, l'any 1991, durant la revisió de la Carta Arqueològica, s'hi van documentar diversos fragments de ceràmica ibèrica oxidada i de ceràmica a mà en tres feixes.
De l'estudi dels materials recollits es dedueix que el jaciment podria correspondre a un hàbitat que va perdurar des del període ibèric fins al romà (segle IV aC-segle I dC). En quant a les restes medievals i modernes, podrien reflectir l'explotació agrícola d'aquest indret des del segle XIII dC fins a l'actualitat.
Tot i que no s'han localitzat estructures associades a les troballes, podrien quedar restes al subsòl.
Només una intervenció arqueològica permetria determinar la ubicació exacta i la tipologia del jaciment.