Camí de Sant Pere a Rubió
Copons

    Anoia
    Camí de Sant Pere a Rubió, 08289
    Emplaçament
    Al nord del nucli urbà, des del nucli de Sant Pere al municipi de Rubió
    515m

    Coordenades:

    41.65368
    1.53145
    377719
    4612368
    Número de fitxa
    08071-138
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Obra civil
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XVIII-XXI
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Llei estatal 3/1995, de 23 de març, de Vies Pecuàries.
    Accés
    Fàcil
    Social
    Titularitat
    Privada
    Diversos propietaris
    Autoria de la fitxa
    Adriana Geladó Prat

    Antic camí que comunicava el poble de Copons amb el terme municipal de Rubió. Es tracta d'un vial de traçat sinuós que va pujant cap a la serra Morena. El camí és de terra i presenta una amplada considerable en els seus trams inicials, que es corresponen amb el terme municipal de Copons. El seu traçat discorre entre els camps de conreu i les masies que caracteritzen la zona. En origen, aquest traçat passava prop de les masies de cal Serill, cal Bacardit, i Comalats, cal Vicens, ca l'Andreu i cal Cansat, aquestes darreres pertanyents al terme muncipal de Rubió.

    Originàriament, el camí era una carrerada ramadera. Hi passava el ramat, els carros que anaven als camps i a la vinya, i també les criatures que baixaven de les masies cap a l'escola de Copons. Al final de la Guerra Civil, entre els dies 21 i 22 de gener de 1939, també hi passaren els soldats que venien de Veciana. El camí va ser molt transitat fins a la dècada dels anys 60 del segle XX. Els camins ramaders a Catalunya són molt nombrosos, i darrerament s'estàn intentant recuperar. Van lligats estretament amb la transhumància o migració estacional del ramats, a la recerca de pastures segons l'època de l'any: a la muntanya a l'estiu (pastures d'estiu o agostejadors) o la plana a l'hivern (pastures de la plana). El camins ramaders acostumen a ser discontinus, passant del camí ral o camí veïnal per a acabar discorrent per les carenes o per zones interfluvials, allunyant-se de les vall i conreus per no entrar en conflicte amb els agricultors. Tots són de domini públic i estan protegits per la Llei 3/1995 per la que el ramat té dret de pas, així que cap persona, autoritat, carretera o ciutat no pot negar-hi el dret de pas.

    GRAU LLUCIÀ, Roser (2011). "Gent i memòria dels veïnats, Sant Pere de Comalats, la Roquera". Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 32, p. 4.