Camí de Molnell a La Muga i Oreis
Gisclareny
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Antic camí ral que de Molnell comunicava amb els masos de la Muga, Oreis (Conca d'Oria) i pujava fins al coll de Vimboca (T.M. de Bagà) pel clot i forat de Vimboca. Aquest camí que en part ha estat embegut i eixamplat per la pista que condueix fins a l'obaga de la Muga conserva alguns trams amb traces del seu antic empedrat, especialment en els sectors propers als masos de la Muga i també als voltants del pont de Molnell. Es tracta d'alguns trams que es conserven restes del paviment de còdols, units en sec i disposats de cantó així com els murs de contenció. Cal destacar-ne el tram inicial que des del pont actual que creua el Bastareny puja fins a la casa de Molnell i que discorre paral·lel al torrent de Murcarols amb murs de contenció i terrassament realitzats amb còdols de riu, units en sec i amb fragments de pedra i lloses a trenca junt. El tram que hi ha poc abans de l'encreuament amb la pista de la casa de Molnell també conserva restes del seu antic paviment de còdols i sobretot el tram que millor es conserva és el tram final que des del punt on acaba la pista de la Muga ascendeix fins a les ruïnes dels masos de la Muga formant diverses corbes sostingudes mitjançant murs de contenció i alguns trossos empedrats. Aquest darrer tram d'uns 250 m. de longitud supera el fort desnivell que hi ha des de l'obaga de la Muga fins als masos esmentats.
Aquest antic camí va ser embegut i eixamplat per donar pas a la pista que a mitjans del segle XX es va construir per donar a accés a l'obaga de la Muga i així poder-ne extreure la fusta que era necessària. Relacionat amb aquestes obres hi hauria la serradora de Molnell, la casa dels amos de Molnell i un telefèric que baixava fins a Bagà (Caballè, 1995). Per altra banda el pont que salva el torrent de la Muga tindria un origen medieval però va ser eixamplat en motiu d'aquestes obres. No es descarta que el "pont vell de Molnell" hi estigui relacionat.
Història
Hom ha pensat que el principal camí o pas per anar a la Cerdanya transcorria per dins de l'estret dels Empedrat, dit del forat i ascendia fins el Coll de Pendís. Amb tot la documentació conservada, malgrat esmenti aquest camí en època medieval no en parla tant sovint com el camí de Coll de Jou o el camí de Pendís per l'escala de Greixer que constituïa el veritable pas per anar a la Cerdanya. Tot i així hi ha algunes referències escrites com la ja esmenta de l'impòsit de barra al 1324 al forat d'Escariu o la construcció del pont del forat d'Escariu el 1360. Atès que corresponien amb obres públiques que afectaven altres consolies (batllies) com ara Bellver, les reunions es feien al capdamunt del coll de Jou o del Pendís. Amb tot Serra i Vilaró especifica que els mestres d'obres eren de Bagà. El pas dels Empedrats era conegut com a Grau d'Escariu. Existien altres vies secundàries per anar a la Cerdanya com era el pas de Vimboca o el pas del Bou. Aquests dos passos transcorrien per terrenys més pedregosos i alts que provocava que no fossin tant utilitzats pels transhumants com era el pas de Pendís. Malgrat això el camí de Molnell permetia connectar els veïnats d'Oreis i de la Muga "conca d'Oria" documentada ja en els documents del monestir de Sant Llorenç ( Bolós-Pagès, 1986) i també en la la documentació baganesa en temps de la baronia posant de manifest la importància d'aquests llocs en temps medievals. La presència d'una església-torre a Sant Romà d'Oreis donaria fè i importància en el control del pas de Vimboca i també de Murcurols.
Bibliografia
BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 71,200. CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F ( 1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.43. MARTIN E (2005). Una mirada sobre la història de Gsclareny. P. 55. SERRA I VILARÓ , J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investgació als seus arxius. Llibres I, II i III.
