Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Camí catalogat com gran eix de transhumància: connectava el Penedès i les terres del pla de Lleida amb la Cerdanya a través de la vall del riu Llobregat i travessant el Pirineu pel coll de Jou. Aquest camí consta inventariat com a camí ramader a l'"Inventari dels camins ramaders del Berguedà" amb el Codi ICR1(CAMPILLO: 2007). Dins del terme municipal de Cercs l'antic traçat del camí s'ha vist alterat per les modernes vies de comunicació (la C-1411a, la BP-4654, la C-16, la C-26 i la BV-4025), pel creixement urbanístic dels nuclis de Cercs, Sant Jordi de Cercs i la Rodonella i per la industrialització de la zona de la Consolació. El camí entra a Cercs provinent de Berga per la zona de l'Estany Clar, a partir d'una desviació de la carretera BP-4654; surt de Cercs pel pont que travessa el riu Llobregat d'esquerra a dreta passat el santuari de la Consolació. En tot aquest tram els ramats tenien diversos llocs per aturar-se (dret de returada de 3 dies) i per passar una nit (dret de dormida).
En el tram comprès dins de Cercs aquest camí ramader es creua amb el camí de Vilada (ICR25), amb dos camins que porten a Peguera (ICR94 i ICR91), amb el camí de la Garganta que prové de Fígols (ICR90) i amb el camí de la Nou (ICR89).
L'amplada consuetudinària d'aquest camí està fixada en 32 m, per bé que podria arribar als 40 m d'amplada.
Un camí ramader (o carrerada) és un camí públic destinat al desplaçament de ramats. Els camins ramaders són un bé de domini públic d'interès econòmic, social i ambiental. D'acord amb la Llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries, aquests camins són de titularitat autonòmica i té per finalitat "regular-ne l'ús, defensar la seva integritat i garantir-ne l'ús públic tant en quant facilitin el trànsit ramader com quan es destinin a altres usos compatibles o complementaris. A més, d'assegurar la correcta conservació dels camins ramaders, així com d'altres elements ambientals o culturalment valuosos directament vinculats a ells, mitjançant l'adopció de les mesures de protecció i restauració necessàries", a través del departament responsable, en aquest cas, el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya.
L'any 2.007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura, dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de "Berguedà Iniciatives SD SL". Es va establir una divisió de les vies de la següent manera: grans eixos de transhumància, camins principals i camins secundaris (vies que enllacen camins principals). L'amplada d'aquestes vies pot oscil·lar entre els 10 i els 75 m. L'extensió de les xarxes de carreteres asfaltades s'ha solapat, en alguna ocasió, amb els camins ramaders.
Les coordenades pertanyen al camp de futbol de Sant Jordi de Cercs, per on el camí s'aplanava en arribar-hi
Història
El conjunt dels camins ramaders forma part d'una complexa xarxa de vies de comunicació, que es poden categoritzar en diferents tipologies, entre els quals hi ha els grans eixos transhumants. Dins el terme municipal de Cercs té la categoria de gran eix transhumant el camí que provinent de Berga es dirigeix cap a Urús passant pel coll de Jou (ICR1); una altra categoria són els camins principals, com el camí de la Baells a la Pobla pel Catllaràs (ICR25) o el camí dels Pegueresos (ICR91) i, finalment, hi ha els camins secundaris, com el camí de Peguera a l'Estany (ICR35), el camí de la Nou de Berguedà (ICR89), el camí de la Garganta (ICR90), el camí de Coll Mercadal (ICR93) o el camí de Peguera (ICR94). Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumants que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet, a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o algun tram, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions.
Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que "se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero."(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader.
Bibliografia
AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984): "Pels camins del Berguedà", a l'Erol, , p. 75-81.
CAMPILLO, X. (dir.) (2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L.
CAMPILLO, X. (dir.) (2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL.
GALERA, A. (1996): "Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria". Dovella, , 21-28.
Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005.
SERRA, R. i SANTANDREU, M. D. (1984): "Dels camins romans a les carreteres asfaltades", a l'Erol, p. 12-22.
TORRES, C. A. (1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona.