Havia sigut de la parròquia del Pujol de Planès fins a principis del segle XX en que passà formar part de Gargallà. La referència històrica més antiga la trobem a l'arxiu del Monestir de Santa Maria de Serrateix: l'any 989 en la donació d'un alou en el que estava inclós "ipsas casas de Calabugo" (BOLÓS, 1983). Posetriorment diferents documents fan referència a la casa (1013, 1214) i al manso de Calabuig (1313, 1400), sempre pertanyent al Pujol de Planès. Al fogatge de 1553 (IGLESIES, 1979) s'esmenta a Jaume Calabuig fogatjat al Pujol de Planès, col·lecta de Cardona. Durant els segles XVII i XVIII els censos del mas els cobràven els senyors del Pujol de Planès i la comunitat de prevères de Cardona. L'any 1672 es va vendre a carta de gràcia la meitat del mas a Joana Vilajossana de Serrateix, així com els masos a ell units, un anomenat Busquets (fons de Calabuig). El venedor, Pere Joan Calabuig, era gendre de Joana Vilajossana. Al 1673 Joan Calabuig ven l'altre meitat dels masos Calabuig i Busquets a Isidre Roca; s'especifica que a la casa hi havia "vaixells, botes i piques olieres"; el mateix any Isidre Roca ven la meitat del mas a Joana Vilajossana. Al 1818 tenia agregats els masos Busquets i Catrà. Al 1854 el propietari Esteve Vilajossana i Comabella ven el mas a Pere Màrtir Cererols de Manresa. Al 1857 el mas és venut a Jacint Santcristòfol de Cardona.
