Cal Vallès

El Pla del Penedès

Habitatge urbà, parcialment aïllat, d'estil modernista, amb orígens en l'època medieval.
Es tracta d'un immoble amb una àmplia evolució històrica, doncs sembla tenir antecedents com a mínim d'entorn l'any 1300 (IPAC). Aquesta trajectòria és en part visible per la unió de diversos volums d'edificis, que juntament formen l'actual habitatge, la darrera reforma important del qual es va realitzar entorn l'any 1900.
L'edifici es situa just a l'est de l'església de Santa Magdalena, de la que és separada de l'angle oriental de l'absis per escassos metres. El pati de la finca arriba fins al front de façana de l'església, a la Plaça Major, i comprèn també actualment els terrenys del lateral de l'església, que havien estat antigament cementiri. Es tracta d'un immoble de grans dimensions, aproximadament de 345m2 de planta, format per la unió com a mínim de tres edificis diferents, fet perceptible en el traçat poligonal, malgrat que prou regular, del seu perímetre. Afronta pel sud-est, on disposa de la façana principal, amb el carrer de Baix, pel nord-est amb l'Avinguda Anselm Clavé, pel nord-oest amb l'església, i pel sud-oest amb la Plaça Major i amb el carreró que uneix la plaça amb el carrer de Baix.
L'immoble és de planta baixa i pis, amb una planta sota coberta com a mínim a la part central, sota el carener. En destaca especialment el front de façana principal, d'estil modernista tot i que amb un fort caràcter popular, mantenint l'essència d'un habitatge de poble. Presenta una ordenació a partir de quatre eixos d'obertures; les tres primeres des del nord mantenen una disposició i separació simètrica, també respecte l'eix central de l'edifici, mentre que la el més meridional trenca aquesta proporció, estant menys separada tant de l'angle de la façana com de les obertures contigües.
A la planta baixa l'accés principal de l'immoble es situa just en l'eix central de l'edifici. Es tracta d'un alt portal d'arc carpanell, obrat amb dovelles motllurades i carreus a manera de cadenat en els brancals. La resta d'obertures de la planta baixa són tres àmplies finestres que segueixen l'estil i amplada de l'accés, també d'arc carpanell, en les que hi destaca, únicament en les que flanquegen la porta, el marc inferior de les obertures, que constitueix el sòcol de l'edifici, que aquest punt remarca les obertures a través d'un arc de mig punt. Sobre aquest hi ha una barana de ferro decorada que protegeix la part inferior de la finestra. La finestra més meridional no presenta aquestes característiques.
A la planta pis l'immoble presenta tres finestres, seguint els eixos de la planta inferior. La més meridional divergeix de nou de la resta, tractant-se d'una finestra similar a les de la planta baixa. Les tres restants corresponen a balcons, tots de llosana ondulada, motllurada, protegit per una barana de ferro, també sinuosa, decorada amb motius vegetals. Destaca especialment la finestra central, que és tripartida, presentant en els laterals dos finestrons més estrets que l'obertura central, separats per brancals a manera de columna, motllurada, amb capitell ornamentat amb flors, que sustenten els arcs carpanells.
Finalment, és també significatiu el coronament de la façana, que es composa d'un frontó ondulat, amb ressalts sinuosos que ressalten la part central de l'edifici, i que és rematada per una destacada antefixa col·locada just al centre.
Per altra banda, la façana sud-oest presenta una galeria de finestrons a la planta sota coberta i una galeria terrassada a la planta pis, tot d'obra aparentment recent, mentre que la façana nord-est és caracteritza per representar la unió d'edificis que constitueixen l'immoble, ben visible a través de diverses finestres de composició diversa, totes modestes, d'estil popular, no equiparables a les de la façana principal, dues de les quals són balconeres.
La coberta de l'immoble és a dues aigües, tot i que amb pendents i ressalts diversos en funció del cos que estan cobrint.