El poble va créixer espectacularment, a finals del s.XIX, gràcies a la nova activitat econòmica vinculada al tèxtil; varen proliferar els serveis i el nou nucli urbà va començar a créixer a partir de la plaça de la Creu. Es formà un poble allargassat, paral·lel al Llobregat i a la carretera, amb gent procedent de l'Alt Berguedà i de les zones rurals veïnes del Baix Berguedà, al mateix temps que els propietaris de les fàbriques creaven les seves colònies. El poble es va convertir en un nucli de serveis de la mà de comerciants i gent d'oficis que va aprofitar l'oportunitat que oferia el creixement industrial i urbanístic de les colònies.
En aquesta casa s'instal·laren la Maria i la Pepita Boixader amb el seu pare, on van construir una primera casa entremitgeres, a la planta baixa de la qual instal·là, el 1916, una tocineria que venia els embotits elaborats a l'obrador situat al pati posterior de la casa, on també hi havia les corts de porcs. La prosperitat va quedar reflectida amb la construcció de la nova casa, l'any 1932, i en la posterior transformació de l'obrador en una moderna fàbrica d'embotits, "Embotits Caus". Al carrer Major número 37 s’hi va instal·lar una lleteria de la germana petita, la Dolors Boixader, casada amb Celestino Sabata Font, que va ser mestre d'obres de l'església de la colònia Pons.
