Cal Tomàs Rellinars

    Vallès Occidental
    La Mesquita
    A ponent del municipi, a prop del límit amb Castellbell i el Vilar
    320

    Coordenades:

    41.62773
    1.89527
    407977
    4609034
    08179 - 35
    Patrimoni immoble
    Edifici
    Modern
    Popular
    Contemporani
    XVIII-XIX
    Dolent
    En ruïnes, no conserva la coberta i una gran part està envaïda per la vegetació.
    Inexistent
    Fàcil
    Sense ús
    Privada
    08178A008000910000OY
    Jordi Montlló i Laura Bosch

    Cal Tomàs és una antiga casa, actualment en ruïnes, situada en el paratge de la Mesquita, per sobre mateix de les feixes de La Farinera. El seu accés es fa pel carrer del Roser. En arribar a un barri, a mà esquerra hi ha un pas que travessa la torrentera que porta el nom de la casa. Resseguint el marge dret, a mà dreta hi ha un corriol que s'hi enfila.
    L'edifici és de planta rectangular, amb planta baixa i sota cobert. Bona part d'ella està fonamentada a la roca adaptant-se perfectament a l'orografia del terreny. La façana nord-oest queda protegida dels vents per la part més alta del turonet que té un desnivell en relació a la casa d'uns deu metres aproximadament. El paredat és de pedra irregular collat amb argamassa de morter de calç; el gruix màxims de les parets mestres és de 0,70 metres. Les pedres cantoneres destaquen de la resta de la construcció perquè està molt més ben escairada. No es conserva la portalada principal i algunes de les obertures semblen haver estat refetes amb maó. A l'interior envaït per la brolla de romaní s'endevinen les compartimentacions de la planta baixa. A la part inferior de la façana orientada al nord-est, arran de terra, s'observa una boca que dona accés a una cisterna. És de planta rectangular i mesura 3 per 2 metres de costat, per una alçada màxima d'1,5 metres. Es conserva part de l'arrebossat d'impermeabilització i la coberta de volta. En el mateix pany de mur (cap a llevant) hi ha les restes de la boca del forn de pa, fet de pedra amb un arc de descàrrega de maons disposats a plec de llibre.
    L'edifici compta també amb una tina i barraca. Estan adossades a la façana sud-oest i de llevant respectivament. La tina, és de planta quadrangular, amb la coberta (que era de teula àrab) a un sol vessant. Sembla que en el moment de la construcció de la tina es va modificar l'estructura de la façana, aixecant-la i eixamplant-la en aquest indret. Mesura 2,80 m de fondària a nivell del brescat per 2,60 m de costat. El seu interior és net, sense enderroc; hi creix una figuera; dels cairons que la recobrien, de fang vernissat només en queden tres o quatre a la part inferior. La barraca amb la boixa està adossada a la façana orientada al sud-est. La coberta, de bigam i llates de fusta amb cobert de teula àrab està ensorrada. La facilitat d'accés i la urbanització que hi ha a pocs metres va convertir aquestes ruïnes en terreny de joc que ara ja sembla abandonat. A l'interior de la barraca hi ha un vell sofà i el seient d'un vehicle dos cavalls que tapa la boixa.

    Una mica més amunt, en direcció oest, s'ha localitzat una barraca de pedra seca enfonsada. Al davant de la porta havia caigut una pedra motllurada procedent d'un brancal probablement de la casa.

    Posteriorment a la construcció aquest indret podria haver servit d'amagatall durant alguna guerra. S'han observat, en molts dels murs, espitlleres realitzades a posteriori amb maó, algunes d'elles gratant la pedra i col·locant maons drets en forma de ventall amb l'objectiu de recolzar-hi un fusell. El propietari del molí de La Farinera ens explica que ell sempre ha conegut aquesta casa ensorrada i el seu pare també.

    AJUNTAMENT DE RELLINARS (2014). Catàleg de masies i cases rurals; dins Pla d'Ordenació Urbanística Municipal.