No coneixem notícies documentals antigues de la casa de cal Tiet, que podria ser originària del segle XVIII, tot i que la dada més antiga és la inscripció de la llinda del portal posterior, de l’any 1803. Els propietaris al segle XIX ja eren la família Casanova. Segons una inscripció, el 1860 era Isidre Casanova. Hi ha una llegenda segons la qual una filla de la família Casanova de cal Tiet es va casar amb un noi d’ètnia gitana, i d’aquí vindria el nom de la Vall de Gitanos amb què popularment és coneguda la Vall d’Hortons. Cal dir, però, que als actuals propietaris, descendents directes dels Casanova, no els ha arribat per transmissió oral directe aquesta llegenda. Això fa pensar que es tracta d’una llegenda sense rerefons històric.
En el nomenclàtor de masies de la província de Barcelona dels anys 1861-1862 apareix anomenada com a “Cal Tiet”. Hi consta que és una “masia (casa de labor)”, que estava situada a 3 km del nucli de l’Ajuntament de Castelladral. Tenia un edifici habitat constantment i un altre de deshabitat. L’un, tenia un pis i l’altre dos pisos. Ja hem comentat que el 1847 la casa es va ampliar i que, poc després, s’allargà encara una altra vegada. A la dècada de 1920 cal Tiet va dotar-se de diversos coberts i pallisses: 1926, 1928. Cal dir que aquesta època, i fins els anys 1930, va ser d’un gran dinamisme per a la Vall d’Hortons, que aleshores estava encara molt poblada. Prop de cal Tiet i de cal Cortesó s’hi van fer importants prospeccions i sondejos en relació amb les mines de potassa que des de 1918 s’explotaven a Súria. Al final no van reeixir, però van mobilitzar un gran nombre de treballadors.
Segons Isidre Soler, a començaments de segle XX cal Tiet exercia una mena de capitalitat de la Vall d’Hortons. Era un lloc de control, de trobada per fer-hi el trago o una reunió. Entre els anys 1931-1935, s’hi feia la festa major de Castelladral el primer diumenge de mes de setembre, amb un gran aplec del qual se’n conserven alguns cartells. Per la Guerra Civil aquest aplec va quedar estroncat, i posteriorment es va tornar a fer al nucli de Castelladral, però cal Tiet continuava sent un lloc de trobada els dies pròxims a la festa. S’hi venia a jugar a cartes i fins i tot hi havia una sala de ball en un dels coberts.
Al segle XX es van fer reformes a l’entorn de la casa. Es rehabilitaren diferents coberts de pedra i s’aixecaren en alçada, construïts amb maons. Cap a la primera meitat d’aquest segle el propietari era Josep Casanova Camps. L’hereva fou la seva filla, Teresa Casanova Bessa, que es casà amb un Garriga. L’actual propietari és Joan Garriga Casanova, casat amb Teresa Sivila.
