Cal Sisó
Piera

    Anoia
    De Can Bonastre al camí de Can Creixell.

    Coordenades:

    41.49752
    1.77209
    397510
    4594717
    Número de fitxa
    08161 - 85
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX-XX
    Estat de conservació
    Dolent
    La coberta es troba en mal estat.
    Protecció
    Legal
    BPU
    M16. Catàleg de Béns Protegits. POUM de Piera.
    M16. Catàleg de masos, masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. POUM 2018.
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    000309500CF99D0001UH
    Autoria de la fitxa
    Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L.

    Cal Sisó és una masia del segle XIX.

    És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies, amb un volum adossat a cada costat. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. A la planta baixa hi ha tres portals amb llinda de fusta i brancals ceràmics. Al pis hi ha diverses finestres d'arc pla arrebossat, totes de petites dimensions i distribuïdes de forma aletaòria. Al costat del portal d'accés hi ha les restes d'un rellotge de sol del qual el queda una capa de morter de calç i el gnòmon. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols ceràmics. El tractament exterior dels murs és arrebossat amb formigó.

    Al costat de llevant s'hi adossa un cos de forma paral·lela que s'identifica com el celler. Té pràcticament la mateixa alçada i pendent de la coberta que el volum principal. Al costat de migdia té un portal d'arc escarser ceràmic. A la façana de llevant hi ha l'accés al cup, amb unes escales de ceràmica que salven el desnivell.

    Al costat de ponent s'hi adossa un cos també de semblant alçada i pendent de la coberta que el principal. Tot i que ha quedat integrat en l'habitatge, originalment sembla que era una pallissa o un cobert. A ponent s'hi adossa un volum modern de grans dimensions.

     

    Era una masoveria de Can Bonastre de Mas Pujó. A la planta baixa hi havia els cups de l'amo i dels masovers, així com una premsa de vi on hi havia l'any "1730" inscrit. Els darrers habitants de la casa van anar a viure a Piera i a partir d'aleshores va estar habitada com a segona residència de famílies barcelonines.

    Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.

    Catàleg de masos, masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, 2018.

    ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). El terme municipal de Piera. Capellades.