Masia de dimensions mitjanes, d’origen medieval, emplaçada sobre la roca d’una balma que té afloraments naturals d’aigua. Ben segur que aquest factor fou decisiu a l’hora de triar l’emplaçament de la casa, que es troba molt propera al nucli de Valldeperes. El conjunt és molt interessant perquè ha conservat la tipologia originària sense gairebé modificacions modernes. La masia consta d’un cos residencial de planta rectangular amb un cos adossat a migdia. Pel fet de trobar-se en un desnivell, la part més alta és la del sud i l’oest, on la casa té una planta semisoterrània més dos pisos. La part més antiga de la masia deu trobar-se al centre, ben assentada sobra la roca, i al segle XVIII s’amplià cap al nord-est. Al segle XIX la construcció s’amplià pels altres tres costats, segons es pot deduir de diverses inscripcions i de la tipologia constructiva. La façana que es pot considerar principal es troba al sud-est. Tot i la seva estretor, presenta una composició ben estructurada en dos eixos d’obertures, amb balcons a l’esquerra, finestres a la dreta i, a la planta baixa, un porxo amb dos arcs de mig punt. Antigament havia tingut l’arcada d’una galeria, ara tapiada. Totes les obertures són emmarcades amb pedra carejada. El cos ampliat al sud-oest proporciona una altra façana molt visible, caracteritzada per les obertures de la planta superior, amb dos arcs de punt rodó. La façana nord-est és la que té un accés més fàcil des del camí i directament cap a la planta intermèdia. Consta de dos portals, un d’adovellat i un altre amb llinda i brancals de pedra, així com diverses finestres emmarcades amb pedra carejada.
També és interessant la pallissa, una construcció independent situada uns metres al nord tot aprofitant una codina natural com a era, així com un altre cobert aïllat que es troba al sud-est. Però l’element més singular de tot el conjunt és la bassa semi-troglodítica que es troba sota la balma. La balma té una amplitud considerable, i al seu interior encara hi veiem estancades les aigües que hi neixen. S’allarga cap la dreta i fa un gir cap al sud. A la part més occidental i propera a la masia hi trobem una primera bassa, més petita, que serveix per apuntalar la roca de la balma i sobresurt cap enfora. Inclou un rebaix inclinat en una llosa per utilitzar-la com a safareig. Aquesta devia ser la seva funció principal. A la paret de roca d’aquest sector s’hi poden veure diferents encaixos i un bon nombre d’enderrocs, que devien correspondre a algun cobert situat a la part baixa. A la part més meridional hi trobem una segona bassa formada per un mur, força més llarg i exterior a la balma, que embassa les aigües d’aquest sector. D’aquí en surt un rec en direcció sud que devia conduir cap als horts, ja que aquesta segona bassa devia servir principalment per a regar.
A l’entorn de la casa encara hi trobem elements rebaixats a la pedra d’una antiga premsa de vi, així com un forn de ginebró excavat en una altra roca.
